El misteri dels nervis de ferro en un manuscrit andorrà

L’Esther no s’atabala davant l’empresa que l’ocupa: treure una reparació antiga que deformava uns pergamins mansucrits. No puc estar més d’acord amb ella quan diu que és molt més complex restaurar quelcom que ja ha estat restaurat, que no pas documents … Continua llegint

Restauració dels “Estralls de la guerra” de Goya

Hi ha feines… i feines; i quan el Sr. Goya pica a la porta, al taller li posem l’alfombra vermella: passi, passi!
Primera edició, de 1863 (portada). La sèrie de gravats dels estralls de la guerra de Francisco Goya va arribar al taller tota sencera, amb els seus 80 aiguaforts, corresponents a la primeríssima edició Continua llegint

Restauració “a la carta” amb Richard Wolbers

Col·legues de penes i alegries, restauradors, heus ací perque estic tan emocionada amb el curs de Richard Wolbers sobre neteja, banys i eliminació de taques en paper de la UPV: Es tracta de fer de cada restauració una espècie de vestit a mida per al nostre objecte, amb una mínima intervenció. Ens parla de gels, dissolvents, tensioactius, pH i conductivitat.
Ni en els meus deliris més alienats m’hauria imaginat que la química em resultaria tan pròxima, senzilla i útil. Moltes gràcies Richard, t’ho devem a tu. Continua llegint

El químic i el restaurador: una relació amor/odi

Una experiència catàrtica, així podríem descriure el què suposa per a un restaurador assistir a un curs de química. Hi anem amb un cert respecte, (per no dir basarda) i l’anhel de que ens descobreixin un reactiu miraculós que canviï la nostra vida.
El pobre restaurador amb prou feines podrà tenir una discussió tu a tu amb un químic, ja sigui sobre les reaccions que s’esdevenen durant la restauració, o el mateix envelliment de l’obra; i no obstant cal que el qüestioni, que mantingui viu aquest diàleg.
Però gràcies a Richard Wolbers, crec haver fet les paus amb la química de la restauració i els seus científics. Continua llegint

Dürer: De la vella Europa a Palm Beach

Cocodrils, palmeres, residències de luxe… Què hi han perdut a Florida la Santíssima Trinitat de Dürer, Mr. Audubon i una restauradora de paper de la vella Europa? Dues setmanes de vacances per visitar uns amics de Palm Beach acaben convertint-se … Continua llegint

Aquest document s’autodestruirà en 30 segons!

O de com treure el celo, sense treure’l, sinó tot el contrari Hem parlat de bibliòpates, de mals usos i de com eradicar els seus efectes… Però, què passa quan és la mateixa obra, la causant de la seva degradació? … Continua llegint

Restauració de paper vegetal, a la berlinesa

Res m’agrada tant com veure altres tallers de restauració de paper, especialment si són privats. Acostumen a dur l’empremta d’una vocació personal, tenen un caliu que rares vegades és tan present en tallers institucionals. Observo la distribució de l’espai, les eines, els pots… al taller de Hildegard Homburger. Quina millor manera de fer el xafarder que convertir-me en restauradora berlinesa per dos dies? Continua llegint

La biblioteca secreta de Josep Cambras, enquadernador

En Cambras enquadernador em rep sempre amb mirada sarcàstica i un somriure generós.
Els somriures esclaten en rialles quan entrem en matèria:
-Però el llibre no me l’enllomaràs amb cola blanca… oi?!
Li pregunto mentre busco amb la mirada la seva llibreria secreta… Continua llegint

“Smart books” i terrorisme bibliogràfic

Els terroristes no sempre duen malls o explosius, ni venen de fora, pot tractar-se fins i tot de persones al càrrec de col·leccions. Hem de fer-los front i salvaguardar els “smart books”: llibres antics intel·ligentment confeccionats, tals que cap material interfereixi en l’altre, al contrari, creant sinergies formidables. Cadascun té les seves peculiaritats, la seva bellesa i la seva funció. Són un compendi tecnològic, sociocultural i artístic del moment i lloc en què van ser creats Continua llegint

Els ciclistes de Sants ja no estan de pega

Els ciclistes de Sants van arribar al taller garranyigant, més que no pas pedalant!
Estrips, fòxing, enfosquiment, fragilitat, acidesa… Tots aquests danys han estat curosament tractats perque puguin fer meta esplendorosos a l’arxiu de Sants-Montjuïc, on estan exposats.
Perquè, qui diu que en apropar-se a la vuitantena no es pot fer goig o anar en bicicleta? Fixeu-vos sinó amb en Ricardo, el ciclista… qui l’ha vist, i qui el veu: dóna una catalana volta, i les que faci falta, a cartells molt més joves! Continua llegint

Bibliòpates: El cas del llibre lacat

Hem de témer els bibliòpates? O potser els hem de fer un monument? Qui són? Alerta! Perquè poden ser entre nosaltres… o fins i tot nosaltres ho som?!
Us convido a llegir el cas del llibre lacat, per conèixer millor aquests personatges… Continua llegint

Tinc fongs! (…o tinc fòxing?)

El fòxing són fongs… o no?
Una de les majors preocupacions en arxius i biblioteques és la presència de fongs. I amb raó: es desenvolupen sense estridències, i quan els detectem hi pot haver hagut pèrdua irreversible d’informació.
Abans de començar a estirar-nos dels cabells, cal identificar si els símptomes delaten efectivament la presència de fongs, o bé es tracta de fòxing. Continua llegint

Aplanat per tensió en restauració de documents

L’aplanat per tensió és una alternativa a la premsa, i pot resultar útil en cassos de documents amb petjada o segells en sec, segells lacrats, i també per a cassos de pergamins manuscrits amb tintes. Explicació a partir dels documents recentment trobats de l’Arxiu Municipal Districte de Sants-Montjuïc Continua llegint

Recuperats els documents més antics de l’arxiu de Sants-Montjuïc

Recentment l’Arxiu Municipal del Districte de Sants Montjuïc ha recuperat els que resulten ser els documents més antics del seu fons.
D’on han sortit, aquests orfes adoptats per l’arxiu? En quin estat de conservació estaven? Com es restauraran? Continua llegint