Bibliòfils… o “bibliòfags”?

(castellano)

Els “bibliòfags” són bibliòfils… perquè de tant com els agraden els llibres, se’ls mengen (biblos + fagos = llibres + menjar).
M’estreno amb aquesta eina, el blog, per explicar millor les il·lustracions de la felicitació nadalenca  d’enguany (podeu descarregar-la aquí).
Felicitació Nadal 2013 rita udina
Desmenteixo que me’n alegri quan em truca un arxiu dient-me que té els fons infestats de fongs, torrents d’aigua brollant del sostre o altres desgràcies. El que toca la simbomba és el lepisma, i no jo, que em solidaritzo amb la preocupació de l’arxiu per posar-hi remei tan aviat com es pugui!
Les mesures de preservació i restauració seran sempre necessàries. Fins i tot si els bibliòfags es redimissin gratificant-se amb altres menges, diferents factors acaben fent necessària la figura del conservador-restaurador.
Dels danys que pot patir un document, i als que un bon restaurador gairebé sempre hi trobarà cura o remei, tenim (segons causant):

  1. Els provocats per l’home, que al meu parer són els principals: Tenim la pròpia manipulació, que desgasta i malmet fins i tot feta amb cura. I entre això i la malvolença pura (crema de llibres prohibits, etc.), hi ha mil gradacions intermèdies (l’oblit, el vàndal que adorna amb bolígraf un document del s.XII, un celo, una intervenció restauradora feta amb molt d’afecte i poca traça..).
  2. La caducitat intrínseca de l’objecte. Res no és per sempre. Les proteïnes del pergamí es desnaturalitzen, els papers s’oxiden, les coles perden flexibilitat, poder adhesiu… i fins i tot hi ha obres, sobretot les de creació més recent tot i que també en trobem d’antigues, que no estan fetes per durar: la seva estructura, la combinació de materials… estan destinats a l’efímer!
  3. Els factors ambientals: Fred, calor, humitat, pol·lució, llum… faran que la caducitat augmenti o es mantingui, però mai que l’objecte rejoveneixi.
  4. I, per acabar, els pobrets bibliòfags… que me’ls teniu estigmatitzats!
    Els podem agrupar en: Microorganismes i macro.
  • Chaetomium, un fong amb hifes ornamentades per NadalMicro: Tenim els fongs i les bactèries. Mai no els posarem l’ull a sobre, però sí als estralls que provoquen: modifiquen l’estructura química fent que es debiliti, o es torni massa rígida, canviï de color…
    Per al restaurador, poc importa si la culpa era de l’un o de l’altre… consolidar un paper afectat per fongs és una autèntic maldecap en qualsevol cas.
    La millor manera de combatre’ls: prevenir-ne l’aparició controlant els factors ambientals, i mantenint nets els fons.
    • Macro. Dels que sí que podem enxampar in fraganti, dos subgrups més: insectes i mamífers.
      Dins els primers hi ha també un fotimer d’agrupacions i espècies. Jo he triat el corc i el lepisma, que són dels que trobo més souvenirs “inversos”, perquè el testimoni que deixen, és que no deixen el que hi havia.corc i caga tió, per Nadal, a partir un pinyó!peixet de plata tocant la simbomba i repicant campanes

rata (de biblioteca) amb ornaments nadalencsI dins els mamífers, la rata, que a més de foradar, taca i embruta a base de bé. Però també hi ha el gos que mossega el diari, la criatura que baveja el llibre… la casuística és infinita!

I ja, per acabar, els exemples que vaig triar per a la felicitació de Nadal. De fons hi havia objectes degradats per alguns dels factors tot just esmentats (estat previ a la restauració), i en primer terme el causant de la degradació:

 

5 comentaris a “Bibliòfils… o “bibliòfags”?

    • Adolf,
      M’agrada molt aquesta pregunta… però no sé si la resposta estarà a l’alçada
      Aquests documents no estan impresos amb tinta, sinó que tenen emulsions fotosensibles. Són substàncies altament inestables, no només a la llum, sinó també a líquids de qualsevol mena.
      Per a conservar-los bé s’haurien de desar sense plecs (que poden quedar marcats) i en la foscor.
      Com que així i tot la “tinta” és tan volàtil, jo penso que és molt més fàcil que te’n facis una fotocòpia, abans que els originals perdin irrversiblement la informació que contenen.

      • Gràcies. Faig col·lecció d’antics bitllets de tren i m’estressa veure com els bitllets del segle XIX estan gairebé perfectes i els de fa dos anys estan en blanc.

        Veig que la única solució és prohibir-ne l’ús.

        Mira quina associació de “conservadors” de bitllets tenim a Anglaterra… des de 1946!

        http://www.transport-ticket.org.uk

        • Ostres quina ràbia…
          (a mi em passa amb molts rebuts o tickets, el dia que hisenda me’ls demani i estiguin completament esborrats… ja en parlarem).
          Moltes gràcies per l’enllaç, molt interessant!

Què en penses?