El valor de les coses: criteris d’intervenció en reintegració i retoc de llacunes

El valor de les coses: criteris d'intervenció en reintegració i retoc de llacunes

La venus de Milo, per exemple: a cap restaurador amb dos dits de front se li ocorreria continuar-li els braços… Què feia aquesta jove? Qui podria tenir-ne la certesa? Qui gosaria posar-se a l’alçada de l’artista per fer-ne una aproximació, tot i admetent que es tractés d’una hipòtesi? O quin il·luminat modificaria l’autèntica per donar-li un nou punt de vista? Té tant significat per ella mateixa, tal com és, que “funciona” tot i amputada, ningú considera que s’hagi espatllat. Ves a saber si fa dos mil anys aquest tros de marbre era un tovallolero, o tenia una altra funció (religiosa, cultural) que sobrepassava la “merament” artística… El valor i significat que li atribuïm avui veta qualsevol intent d’“arreglar-la” o “millorar-la”, perque ja va sola tal com és.