Allò que el vent s’endugué

(castellano / english)

Restauració de l’“Atlas de la Guerra” del Centro de Historia y Cultura Militar Pirenaico (Barcelona).

No m’agrada molt tenir llibres sobre la guerra, però he de reconèixer que aquest és especialment bonic. Que l’enquadernació sigui en vellut em va semblar tot un repte de cara a la seva restauració, que per la resta no ha tingut majors complicacions.

Exposo la restauració d’aquest llibre pels maldecaps que m’ha donat quant a la resolució de les parts perdudes, les incrustacions en fusta. El laboriós treball de talla i el fet que la pèrdua fos considerable, sumat a que mancava un original del que copiar en bona part de les peces absents (els quatre escuts de les cantonades eren diferents) complicava bastant l’assumpte.

El llibre abans (cantonada superior esquerra) i després (cantonada inferior dreta) de la seva restauració (muntatge fotogràfic).

El llibre abans (cantonada superior esquerra) i després (cantonada inferior dreta) de la seva restauració (muntatge fotogràfic).

Descripció de l’obra:
L’Atlas histórico y topográfico de la guerra de África, sostenida por la nación española contra el imperio marroquí en 1859 y 1860 és un llibre de gran format (52 x 70 x 4,5 cm) amb enquadernació de l’època. Té les cobertes de vellut i decoracions en fusta i metall. Les guardes i l’onglet són de seda de moirée, té tanques metàl·liques i els talls daurats. Tot i el glamour que devia tenir l’obra a primer cop d’ull, alguns detalls s’escapen a l’exquisidesa absoluta, com són les capçades, que eren de tipus industrial, i el fet que el metall de les incrustacions fos el ferro (d’altra banda molt adient al tema bèl·lic… seria de metralla?). Però la finor de la talla en fusta és realment remarcable, i la qualitat del vellut i la seda, així com els daurats i el mateix contingut del llibre, també.
Conté uns fantàstics gravats litogràfics a dues tintes, i plànols desplegables impresos i aquarel·lats a mà.
El llom era llis, amb relligat a la greca sobre nervis de cordill i amb escativanes.

Esquerra: Abans de restaurar. detall del tall daurat. El llom llis, cosit a la greca. La coberta anterior i el llom estan solts i s'ha perdut la capçada inferior. Dreta: Després de restaurar. S'ha substituït el vellut, mantenint els elements decoratius originals. La capçada perduda s'ha restituït.

Esquerra: Abans de restaurar. detall del tall daurat. El llom llis, cosit a la greca. La coberta anterior i el llom estan solts i s’ha perdut la capçada inferior.
Dreta: Després de restaurar. S’ha substituït el vellut, mantenint els elements decoratius originals. La capçada perduda s’ha restituït.

Alteracions:

Traient les decoracions

Procés de restauració. Coberta anterior després de treure les incrustacions decoratives. S’aprecia la intensitat del color original i l’efecte de la llum en la resta.

Procés de restauració:
Revisió de la col·lació i desmuntat del llibre.
Tractament per als fulls:
–  Desinfecció, neteja humida i desacidificació aquosa (amb hidròxid de calci).
–  Consolidació: aprestat i reforç d’estrips i zones dèbils. Aplanat.

Tractament per a l’enquadernació:
–  Desmuntat de les cobertes, traient les peces metàl·liques i de fusta. Es van numerar totes per a poder re-col·locar-les en la seva posició original. Al treure-les es veu clarament el color original del vellut, morat intens, que havia quedat en un marró galdós per efecte de la llum.

Restauració d'elements metàl·lics

Tanques de la coberta anterior, abans i després d’eliminar el rovellat i envernissar.

–  Tractament de les peces: eliminació d’òxids i aplicació de vernís protector en les metàl·liques; i neteja i desinsectació en les de fusta. Els ferros que tenien la pestanya trencada s’han reparat amb plom per a soldar.

 –  Cosit: Es reprodueix el cosit original sobre nervis de cordill i s’afegeixen capçades, unes bicolors similars a les originals.

Enquadernació:
– Es busca un vellut semblant a l’original prenent com a mostra les àrees no degradades.

Buscant un vellut similar

Mostres de vellut d’entre les que s’escull la 3a començant per baix, buscant la semblança amb les parts no descolorides.

– S’enquaderna amb el vellut nou, incorporant els elements decoratius restaurats en les seves posicions originals.

– Es col·loquen guardes i onglets nous, en seda de moirée que es va buscar el més semblant possible a les originals. Els intents de restauració amb adhesius no adequats havien fragilitzat en excés la seda antiga, i les aurèoles d’humitat empobrien el seu aspecte.

Enquadernació: Una plantilla sobre plàstic feta prèviamente al desmuntat fa de guía.

Enquadernació: Una plantilla feta prèviament al desmuntat fa de guia.  S’incorpora el vellut i les decoracions simultàniament.

Reintegració de les pèrdues de fusta:
Ara que ho explico em sembla una niciesa per la seva simplicitat… però si realment és així em satisfà enormement, perquè implica que l’observador entén el que veu sense que s’hagi incorregut en cap fals històric.
S’ha resolt l’absència d’una gran part de les decoracions en fusta reproduint la petjada que havien deixat. D’aquesta manera continua intuint-se/dibuixant-se la pèrdua sense haver de recórrer a una reproducció integral d’aquestes, que hauria estat costosa i complexa perquè mancaven referents originals d’una bona part de les fustes.

Per a marcar de nou la petjada es van fer una espècie de motlles en plàstic, que és fàcil de tallar però té la rigidesa suficient per a marcar, i no s’enganxa (després va resultar que hi havia la possibilitat de retallar-les en làser a partir de la imatge vectorial… la propera vegada!).

peces de plàstic retallades per a marcar el vellut

Peces de plàstic encunyades per a marcar el vellut. Només compta la petjada, així que ens estalviem el 3D de la talla en fusta… quasi res!
El costat que trepitja està més finament delineat, per això s’ha retolat el costat bo.

A més de la pressió sobre el vellut s’ha afegit un adhesiu suau (hidroxipropil-cel·lulosa) per evitar que la petjada es despentini. D’aquesta manera “s’acaben” les peces trencades i s’indica l’absència de els perdudes sense haver d’inventar res que no hi hagués hagut realment. .
Per a confeccionar les petjades, com que no hi havia cap de les peces grans sencera, es va recórrer al retoc digital. Amb senzilles simetries es van completar totes les llacunes. En les lletres perdudes però no va quedar més remei que reproduir la petjada que havien deixat en el vellut antic.

Antes (izquierda) y después (derecha) de la restauración.

Abans (esquerra) i després (dreta) de la restauració.

Conclusió:
Substituir els components originals d’un objecte restaurat sempre comporta el risc de fer-lo irreconeixible. La complexitat tècnica de qualsevol tractament em sembla poca comparada amb la presa d’aquesta mena de decisions: Poso la guarda asquerosa i trencada? Canvio el vellut?
Com explico en l’anterior entrada, cal cercar un equilibri entre el cost del tractament i el valor d’allò intervingut. En aquest cas, penso que difícilment un llibre tan luxós hagués passat mai per cap camp de batalla, encara que ho semblés, i retornar-li l’elegància perduda crec que és el que un objecte d’aquesta mena demana.

Antes (izquierda) y después (derecha) de la restauración.

Tanca superior abans (esquerra) i després (dreta) de la restauració. És metàl·lica, de ferro, i estava molt rovellada. Fixeu-vos en canvi com lluu l’or del tall (la vora dels fulls)… no per res es distingeixen els metalls nobles de la resta!

Atlas de la Guerra

Cantonada inferior abans (esquerra) i després (dreta) de la restauració. La guarda anterior estava molt degradada i havia patit una intervenció anterior amb cola que va tacar i fragilitzar la seda, tornant-la trencadissa. La consolidació excessiva de suports que haurien de mantenir-se flexibles (com la seda) suposa un greu perjudici perquè al limitar la seva flexibilitat es torna finalment més fràgil.

Tall inferior

Tall inferior abans (dalt) i després (a sota) de la restauració. Hi havia diversos fulls descosits i arrugats, brutícia, deformació de els cobertes, pèrdua del llom i abrasió del vellut.
El daurat del tall dels fulls després de la restauració és l’original.

Guardes de seda

Guarda volant davantera, en seda de moireé. Abans (a dalt) i després (a sota) de la restauració. Tenia arrugues, plecs i taques importants d’humitat en tota la franja superior i també la de sota, tot i que en menor grau. L’onglet, blau cel, també és de seda.

2 comentaris a “Allò que el vent s’endugué

Què en penses?