Els “paperets ADLAN” i el tacte

(castellano / english)

SúperRestauradora

restauradora súper motivada davant del paper destrossat

Els restauradors som rarets. Ens emocionem amb papers destrossats que posin a prova la nostra perícia. Quan ens posem vacil·lons, el què ens agrada és restaurar objectes que semblen irrecuperables, d’aquells que ens deixen davant del client com super-herois del paper: “Mare de Déu! Amb lo brut i arrugat que estava… Però si estava fet miques… Sembla impossible!!!”.
O també peces ben rares: aquelles que tenen unes característiques especials que ens fan buscar tècniques i tractaments alternatius… que són un maldecap! Però que al final, superada la prova, ens donen el gran premi d’un nou aprenentatge.

Però… i què passa amb aquells encàrrecs a priori “totalment normals”? Tenen menys valor?
Un objecte amb el que no t’hi puguis lluïr tècnicament, que no sigui el més antic, el més preuat, el més bonic, el més prestigiós, el més estrany… ha de ser per la seva digníssima mediocritat-restauradora menys estimat?

ADLAN

Documentació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (CoAC) – arxiu històric. Esquerra: Fulls abans de restaurar, amb arrugues i estrips, i alguna llacuna de poca importància. Dreta: Els fulls restaurats. Convenia aquest cop preservar la transparència característica dels paper vegetal.

Tot i que m’apassiona la meva feina, reconec que de vegades la motivació a l’hora de començar un encàrrec  no és… màxima. Però durant la intervenció, cada objecte et dóna alguna cosa, t’ensenya alguna cosa. A més, la normalitat, la reiteració de tècniques, és cabdal per avançar amb fermesa quan les coses es posen complicades, per donar una perspectiva més àmplia… i tot un descans per a un dia sense sobresalts, perquè no.

Penseu que és una feina manual: la qüestió del contacte, el tacte, fa que acabi establint-se un cert vincle d’intimitat. I tot i que han passat anys des que van passar per les meves mans els (per mi) paperets arrugats de l’ADLAN, quan vaig veure la campanya de digitalització de la recent troballa amb documentació inèdita al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el cor em va fer un salt!

Us animo a contribuir en la digitalització d’aquest fons de veritable rellevància documental i històrica, encara que no estiguin a punt de desintegrar-se i no els faci falta una restauració d’urgència. La digitalització els posa al vostre abast i permet un estudi més àgil i proper… i en garanteix una més llarga conservació perquè redueix la necessitat de manipulació dels originals.

>> Més sobre el fons ADLAN, publicació de Jaume Prat

>> Més sobre ADLAN, Vídeo de la notícia a TV3 del dia 5 de març

Què en penses?