Conservació de fotografies gelatino-argèntiques en paper

(castellano)

La  major part de fotografies que ens arriben en blanc i negre són de paper (baritat, o RC –“resin coated”-) tot i que el suport podria ser un altre (com el vidre, per exemple). L’emulsió més habitual és la gelatina, que conté les sals de plata, i són aquestes les que formen la imatge. Per aquest contingut en sals de plata poden patir dicroic (mirall de palta), i totes les degradacions pròpies del paper: arrugues, estrips…
A continuació dos exemples de plafons de collage del GATCPAC del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:Conservació i restauració de fotografiesA dalt, esquerra: abans deltractament: brutícia, arrugues i ondulacions. Dreta: Durant la neteja de l’emulsió.A dalt, esquerra: Un vessament d’aigua o humitat ha fet fallar l‘adhesió sobre el cartró, provocant butllofes i ondulacions a la vora superior. També hi ha brutícia i arrugues. Centre: Després de netejar de l’emulsió. Dreta: Després d’aplanar el paper fotogràfic (s’han encolat les parts desencolades).

Conservació

Pel seu contingut proteic (la gelatina) i cel·lulòsic (el paper) les fotografies gelatino-argèntiques en paper són molt sensibles a la humitat i les elevades temperatures. La gelatina fon a partir dels 40 º C, el que vol dir que deixa de tenir una estructura reticular fixa per esdevenir un líquid. Si això passa, les sals de plata es mourien lliurement en el líquid, o sigui que perdríem la imatge.

2014-022-DSC09617 p

Típica abrasió superficial per peixet de plata en una fotografia gelatino-argèntica. El lepisma ha rosegat gran part de l’emulsió fotogràfica (la gelatina), deixant una fina capa de paper, i en algunes àrees ni tant sols el paper.

La gelatina es degrada també fàcilment per l’acció de bibliòfags, fongs i peixets de plata especialment. En el cas dels microorganismes les proteïnes es desnaturalitzen transformant-se en polisacàrids (sucres) que són solubles en aigua a qualsevol temperatura.
Per al cas dels lepismes, la fotografia gelatino-argèntica és menja predilecta, ja que els papers solen ser de qualitat, i també la gelatina.

Es recomana per tant mantenir aquestes imatges en ambients moderadament secs (55 % d’humitat relativa, aproximadament) i nets. En ambients excessivament secs la gelatina podria perdre flexibilitat i ser massa fràgil.

2 comentaris a “Conservació de fotografies gelatino-argèntiques en paper

    • Els restauradors treballem sempre sobre segur, fent proves prèvies i anàlisis que garanteixin la seguretat del tractament. Però és una enorme responsabilitat, i tant!

Què en penses?