Nova metodologia de restauració per retornar la flexibilitat al paper vegetal

Dibuixos del CoAC en paper impregnat  amb fragilitat severa      (castellano / english)

Replacement-of-oils-on-impregnated-paper-architectural-drawings

Aquesta entrada mostra l’experiència arran de la restauració de diversos dibuixos arquitectònics del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (CoAC) i es centra en la substitució de vernissos en papers impregnats. S’ha presentat en el context del Symposium Technical Drawings and their Reproductions amb el títol “Substitució de vernissos/olis en dibuixos arquitectònics en paper impregnat” (La Haia, octubre 2014).

Els papers vegetals -tan utilitzats en dibuixos tècnics- tenen en comú que són transparents, però hi ha diferències significatives en el seu procés d’elaboració. Conseqüentment, tant les seves propietats mecàniques i químiques com el seu comportament, seran també molt diversos. El paper impregnat és un tipus de paper vegetal en el que un oli o vernís s’aplicava per tal de fer-lo transparent. Els papers impregnats són molt fràgils i tenen molt poca resistència mecànica degut a la oxidació que provoca el vernís. Cal recordar que els olis s’evaporen per un procés químic (oxidació) i no físic, com l’aigua. Els vernissos també impermeabilitzen, impedint que la cel·lulosa s’hidrati normalment. Quan es tracta de goma laca, el paper hereta la fragilitat pròpia d’aquest vernís rígid.

Dibuix en paper vegetal impregnat, ens arriba fragmentat degut a la seva enorme fragilitat Estrips i plecs allà on hi havia arrugues, més visibles que el dibuix Aquesta fragilitat pot ser tal que una manipulació curosa impliqui risc de trencaments quasi inevitable. La pèrdua de flexibilitat provoca talls rectes en els plecs (foto de l’esquerra) i estrips en les arrugues (les de la dreta). A més, poden ser fins i tot més visibles que les mateixes línies del dibuix. Els objectius de la restauració són:

  • Aturar la oxidació, o fins i  tot revertir part de la seva conseqüent acidificació.
  • Retornar-los la flexibilitat perduda.
  • Mantenir estrictament l’escala del dibuix (en el cas de mapes, plànols i dibuixos tècnics).

La consolidació per mitjà d’addició de capes de paper pot comprometre la transparència, que s’hauria de mantenir en la mesura que es pugui, per això retornar la flexibilitat perduda és tant important, perquè com més flexible sigui el paper, més prim podrà ser el paper que afegim per reforçar, i la transparència quedarà menys alterada. L’esgrogueïment no es considera un perjudici en ell mateix, ja que per norma general permet una correcta lectura del document, i no implica danys (tot i que és l’efecte visible de l’acidificació).

TRACTAMENT:

Treure el vernís o oli
Això aturarà ulterior oxidació i disminuirà en certa mesura l’esgrogueïment. El vernís es treu pre mitjà de dissolvents (dependrà també del tipus d’oli o vernís). Després d’això el paper es torna opac, però també es possibilita el tractament aquós, si convé, ja que el paper deixa de ser impermeable.

Després de treure el vernís

El mateix document després de treure-li el vernís, resta opac. Fixeu-vos que el fragment de l’esquerra (revers), mostra només la part acolorida a mà, mentre que el de la dreta (per l’anvers), ensenya únicament el delineat a tinta. La pèrdua de transparència implica perdre l’efecte de capes que abans teniem, quan  podíem veure línies i acolorit simultàniament en qualsevol de les dues cares.

Paper impregnat restauratConsolidació
Laminació, si cal, o simplement reforçar les àrees més danyades. L’adhesiu emprat pot ser soluble en aigua o no, depenent de les demandes del document (tècnica, mida, danys…).

Retornar la transparència perduda
Sembla clar que fer servir els productes originals no és recomanable pels danys que això comporta. Però encara hi ha diverses opcions possibles: Les resines sintètiques es poden fer servir per mitjans aquosos o no. Sigui com sigui, aquestes resines retornaran la transparència i també la intensitat de to.

Detall abans i després (TRANSPRÈNCIA)

Esquerra: Detall abans de restaurar, amb estrips allà on hi havia plecs o arrugues. Dreta: Dibuix restaurat, amb el paper molt més flexible. Noteu que el paper és sensiblement més opac degut a l’addició d’una capa de reforç en tota la superfície, pel revers. L’aquarel·la que s’havia fet invisible en treure el vernís torna ara a ser visible.

Òbviament aquest pas també implica fer el paper impermeable de nou, però aquesta vegada el vernís serà  estable quant a Red-Ox i no provocarà oxidació, al mateix temps que confereix suficient flexibilitat per manipular el document amb seguretat.

Restauració de plànol a llapis en paper vegetal impregnat (Planta del Col·legi Valldemia.).

Planta del Col·legi Valldemia. Plànol a llapis en paper vegetal impregnat. Esquerra: abans de restaurar (un dels fragments de la dreta es conservava malgrat que no surt a la foto). Centre: Després de treure el vernís, rentar i desacidificar. Dreta: Després de vernissar i laminar. La transparència és perceptible a les llacunes afegides, de menor gramatge.

Conclusions:

Característiques Abans Després  Observacions
Innòqües Transparència ♣♣♣ ♣♣♣ Està només limitada per l’adició de capes de reforç, però no pel vernís.
Intensitat de to ♣♣♣ ♣♣♣
Manteniment de l’escala (dibuixos tècnics) Cal considerar els tractaments aquosos en cada cas. L’escala es pot mantenir estrictament fins i tot quan intervenen procediments humits, però cal sempre fer proves prèvies.
Esgrogueïment ♣♣♣♣ ♣♣♣ Depèn del color i concentració del vernís original, i de grau d’oxidació del paper, que fa que les fibres siguin també més grogues.
Perjudicials Fragilitat ♣♣♣♣ Ara una manipulació normal és possible sense risc de trencament.
Acidesa ♣♣♣♣ El pH augmenta uns 2 punts (assolint la neutralitat) sempre que els tractaments aquosos siguin possibles.
Ulterior oxidació ♣♣♣ La oxidació s’atura en la mesura que es retira la seva causa (és a dir, el vernís).

Què en penses?