Aplanat per tensió en restauració de documents

(castellano / english)

Les arrugues i plecs són degradació habitual en documents de paper, tela i pergamí, i la manera més corrent de restablir aquests suports a l’estat original és per pressió: sota pes o en una premsa.
Quan el paper té un relleu que volem preservar, no és possible emprar la pressió perquè el xafaria, és el cas per exemple de la petjada dels gravats i també dels segells en sec o lacrats.

Protocol Notari Tomàs Comelles Simó d'Esparraguera

Segells en sec sobre paper que s’estampen per pressió amb una cunya metàl·lica.

Segell lacrat que es fa aplicant lacre calent sobre el paper, incorporant un segon paper sobre aquest, i pressionant –calenta i fosa encara la laca– amb un tampó metàl·lic. Un cop freda, resta sòlida i rígida.

Segell lacrat que es fa aplicant lacre calent sobre el paper, incorporant un segon paper sobre aquest, i pressionant –calenta i fosa encara la laca– amb un tampó metàl·lic. Un cop freda, resta sòlida i rígida.

L’aplanat per tensió pot ser una alternativa interessant d’aplanat selectiu en determinades ocasions. Consisteix en deixar assecar el paper per oreig i aprofitar l’encongiment que pateix quan passa d’humit a sec, de manera que l’aplanat el la fa la tensió del mateix paper. El restaurador en pot regular l’intensitat amb el grau d’humitat del punt de partida. Com més mullat estigui el paper inicialment, més s’encongirà a mesura que s’assequi, i per tant molt més gran serà la tensió. Si, en canvi, el full és només una mica humit, la tensió serà moderada. Segons el tipus de suport i la intensitat de les arrugues i/o plecs ens interessarà més una cosa o una altra. Alerta, que si no ho valorem com correspon, se’ns estriparà el document!

Hi ha variants del mateix sistema segons com sigui la subjecció del paper, tela o pergamí. Pot fer-se amb pressió (pinces, imants), o per adhesió a un suport rígid (amb bandes de paper, fils o altres elements que s’encolarien a aquest suport)… la creativitat no fa sinó ampliar les possibilitats.

Per al cas del segell lacrat del Llibre del sant misteri del asotament de la Confraria dels espardenyers de Sant Fran[ces]ch, de l’Arxiu Municipal  Districte de Sants-Montjuïc, es van fer servir els imants. Després de rentar i desacidificar els papers en aigua, es van assecar per oreig, ondulant-se així de manera irregular i capriciosa. Un cop el paper era net i sec, es va fer l’aplanat per tensió.

Llibre del Sant Misteri del asotament

La superfície gris és de ferro, la blanca és un paper secant, i les peces rectangulars i circulars són imants que subjecten el paper sobre la planxa metàl·lica. Fase final de l’assecat per tensió, que s’ha fet polvoritzant aigua sobre el paper (a excepció de l’àrea del segell).

Es col·loca el paper sobre una superfície metàl·lica (hi pot haver un secant sota, entre aquesta i el document, també un plàstic, o el què convingui) subjectant-lo pel perímetre amb imants i aplicant una tensió moderada, la que permet el paper sec. Després s’hidrata per polvorització amb aigua. En aquest punt el paper queda folgat, i a mesura que es va assecant es va aplanant. La tensió es regula de manera natural i homogènia. El segell no es va humitejar, que és la zona de la que es volien evitar deformacions. És un mètode ràpid perquè no demana preparacions prèvies.

Llibre del Sant Misteri del asotament

Llibre del Sant Misteri del asotament de la Confraria dels espardenyers de Sant Fran[ces]ch amb segell lacrat. Esquerra: abans de la restauració. Dreta: després de la restauració.


L’aplanat per tensió resulta molt avantatjós quan en el mateix document hi ha àrees amb diferent estabilitat dimensional, és a dir, que es contrauen i dilaten de manera diferent. Un exemple és el de segells lacrats (ja que la part lacrada queda encarcarada, mentre la resta del paper es manté flexible) i un altre exemple són els pergamins, que són membranes naturals. La pell d’una bèstia no és mai homogènia: en una mateixa superfície hi ha gruixos variables, però també diversa elasticitat. No cal recordar que un porc o una ovella no són plans, són boteruts i tridimensionals, i si no fem res, la pell tendeix a recuperar la forma original. L’aplanat per tensió fa que les parts més elàstiques es tensin més, i contràriament amb les més rígides, sense haver de fer variacions en el sistema.

Llibre del Sant Misteri del asotament

Cobertes en pergamí del Llibre del Sant Misteri del asotament de la Confraria dels espardenyers de Sant Fran[ces]ch. Muntatge fotogràfic de l’estat previ (dreta de la imatge) i el de després de la restauració (esquerra de la imatge).


Amb el pergamí de les cobertes del llibre es va procedir de la mateixa manera, però a raó també de la part manuscrita. Tenia força brutícia superficial, que es va tractar amb aigua, reservant la part escrita. Com a protecció de la tinta durant la neteja es va fer un fixat. I es va aprofitar la humitat del procés de neteja per a fer l’aplanat per tensió seguidament.

Llibre del Sant Misteri del asotament

Detall de la coberta en pergamí durant el fixat de la tinta manuscrita.

Aquest mètode també garanteix –a diferència de l’aplanat sota pes– que no hi ha migració de tinta als secants. Tant si és escrit a una cara, com a dues, no s’exerceix pressió sobre la capa de tinta (de dalt a baix), sinó de costat a costat. Les tintes manuscrites en pergamí són molt sensibles als tractaments aquosos, i per això cal anar molt en compte de no perdre capa pictòrica, o de tinta.

Quan, a banda de la pròpia irregularitat del material del suport, tenim materials diversos, la diferent estabilitat dimensional entre ells varia encara molt més. Com a exemple aquestes cobertes de pergamí d’un altre lligall, que tenia un forat al mig i que es va reintegrar amb paper tenyit.

Lligall oliós

Esquerra: Lligall de pergamí molt arrugat, amb una llacuna considerable a la coberta i que afecta el relligat per la part superior, i els forats de les tanques (perdudes en la coberta –a la dreta– però no en la solapa, a l’esquerra). Dreta: Lligall de pergamí restaurat. Les llacunes s’han reintegrat amb paper japó tenyit de color similar.

En aquesta ocasió es va partir d’un estat inicial amb major quantitat d’aigua. La subjecció es va fer amb pinces, i no imants. I enlloc d’una planxa metàl·lica es sol fer servir –per a les pinces– un cartró. L’inconvenient és que cal retallar un cartró a la mida per a cada objecte, però té l’avantatge que és més segur per a suports delicats (com aquest, que tenia diversitat d’estrips i llacunes que podien fàcilment obrir-se). Si la tensió resulta excessiva, el cartró ens avisa ondulant-se (i reduint la tensió del document), cosa que no fa una planxa metàl·lica de resultes de ser tibada per una pell o un paper. L’avís és que el suport s’estripa.

Lligall oliós

Aplanat per tensió del pergamí, amb pinces al perímetre. Sota el pergamí hi ha un paper secant i un cartró.

Podem modular la tensió a mesura que es va aplanant (i contraient) el pergamí, canviant la posició de les pinces o fins i tot reduint l’àrea del suport de cartró.

Sujeto a licencia Creative Commons. Compartir IGUAL citando AUTOR

 

 


Contingut relacionat:
Restauració de “Los desastres de la Guerra” de Francisco Goya “Smart books” i terrorisme bibliogràfic Recuperats els documents més antics de l’arxiu de Sants-Montjuïc   Estudi de la consistència de les estructures de llibres i propostes d’intervenció. Característiques i perjudicis dels lloms fixos

7 comentaris a “Aplanat per tensió en restauració de documents

  1. Retroenllaç: Recuperats els documents més antics de l'axiu de Sants-Montjuïc (Arxiu Municipal de Barcelona)

  2. M’agrada moltíssim el que feu. Podria passar un dia pel taller per veure com treballeu? Em faria molta il·lusió. Jo vaig estudiar arts gràfiques i una opció que valorava era la restauració de llibres però vaig acabar sent maquetadora. Us desitjo unes bones festes i un excel·lent 2015.

  3. Impresionante, esta usted profesionalmente que se sale!!. Este aplanado de arrugas i pliegos por tensión suscitará admiración en los profesionales de su ramo, pero una viva controversia entre los miembros de la Asociación Española de Cirugía Plástica Reparadora y Estética. Tiene usted buenos abogados?. De intrusismo como mínimo… quien ejerciese actos propios de una profesión sin poseer el correspondiente título académico expedido o reconocido en España… de seis meses a dos años.

    José Samitier

    • Gracias Sr. Samitier por sus elogiosos comentarios.
      Tenemos abogado, sí, ¡y de los beligerantes! Nunca hemos requerido sus servicios, pero si llega el día en que un aplanado sea motivo de conflicto, estamos preparados.

Què en penses?