Tinc fongs! (…o tinc fòxing?)

(castellano / english)

Guia d’identificació i tractament de fongs i fòxing en arxius i biblioteques

brou de cultiu per a la identificació de fongs

Una de les majors preocupacions en arxius i biblioteques és la presència de fongs. I amb raó: es desenvolupen sense estridències, i quan els detectem hi pot haver hagut pèrdua irreversible d’informació.
Però abans de començar a estirar-nos dels cabells, cal identificar si els símptomes delaten efectivament la presència de fongs, o no. I no és fàcil. D’una banda perquè pot tractar-se d’infeccions passades que no estiguin provocant perjudicis al moment present, i de l’altra perquè molt sovint els documents antics tenen taques de foxing (clapejat com el de la pell d’una… guineu, en anglès).

I la gran pregunta: Però, el fòxing són fongs, o no?
Hi ha diversitat d’opinions… per a mi, no necessàriament.
El fòxing pot afavorir la presència microbiològica, però no és indicatiu de que aquesta hi sigui, ni de que no. Un full sense fòxing pot molt bé tenir fongs.
Encara avui la literatura és poc concreta quant a les causes de formació del fòxing: segons alguns es tracta de microorganismes, segons altres, no. Aquests darrers ho atribueixen a l’oxidació de partícules metàl·liques.

foxing-en-planos-de-tela-partes-expuestas

Fons documental de l’Autoritat Portuària de Barcelona, plànols manuscrits sobre tela, que presenten fòxing a les parts més exposades (les vores, en el cas de la imatge de l’esquerra, i al plec de davant, en el cas de la de la dreta). Fent clic s’amplia la imatge.

Què és el fòxing.
El fòxing es presenta en forma de clapes fosques, marrons (mai de cap altre color que no sigui l’enfosquiment del paper) en documents de paper o de tela, però no de pell.
Allò que no podem negar és que hi ha una oxidació puntual, i d’aquesta se’n deriva una acidificació i debilitament cel·lulòsic que afavoreix el creixement microbià.
L’evidència també ens ensenya que l’exposició a l’oxigen ambiental n’és –si no la causa principal– una gran catalitzadora, per tal com sol ser més acusat a les àrees més exposades (vores dels fulls, cobertes, talls dels llibres…).

taques-de-foxing-en-tela-pero-no-en-paper

Fons documental de l’Autoritat Portuària Barcelona, en paper i en tela. Vegeu com —malgrat estar relligats i haver-se desat sempre junts— els fulls en paper (esquerra) no tenen pràcticament fòxing, mentre que els fulls contigus sobre tela (dreta), en tenen considerablement. Fent clic s’amplia la imatge.

El fòxing també té una relació molt directa amb el tipus de paper, ja que alguns suports són més susceptibles de patir-ne que altres (com il·lustra la imatge de la dreta).

I un tercer aspecte afavoreix la formació de fòxing, i és una humitat relativa elevada. Això és així perquè la contaminació actual transporta components que fan descomposició àcida en presència d’humitat (CO², S‾², entre d’altres).

El fòxing acidifica, però cal que el paper parteixi d’un estat ja molt acidificat perquè aquest increment tingui conseqüències físiques apreciables en la resistència mecànica del paper.

El “contagi” sol ser com a molt al paper veí (migració d’acidesa). És un dany que no té les possibilitats de desplaçar-se que tenen els microorganismes: té lloc on les condicions són favorables, i “prou”. El fet que l’aire sigui el portador de contaminació, però, pot fer que a simple vista sembli que s’encomana, com la propagació d’infeccions.

Com fer front al fòxing.
L’ideal seria que les mesures de conservació preventiva no l’hagin afavorit. Si n’hi ha, podem combatre el fòxing per desacidificació: aturant l’oxidació, revertint l’acidesa i també reduint l’activitat microbiana, que sol defugir els pH alcalins.
Com que els danys derivats del fóxing no són alarmants, podem simplement fer-hi front amb l’ús de camises de conservació en paper barrera (amb càrrega alcalina) que impediran que s’intensifiqui.

Historiae naturalis de avibus libri VI

De vegades fòxing i fongs venen agafadets de la mà. Les taques liles i debilitament de fongs, a la dreta dels fulls. Al marge inferior oxidació puntual, o fòxing. Llibre “Historiæ Naturalis de Avibus”, de Johannes Jonstonus, 1657. Del Museu de Ciències Naturals de Granollers (Museu de la Tela).

Diferència entre fongs i fòxing.
La confusió entre fongs i fòxing és ben natural, perquè les mateixes condicions que afavoreixen el fòxing (humitat, pH lleument àcid) són ideals per al creixement microbià; alhora que les conseqüències del fòxing (debilitament i descomposició de la cel·lulosa) milloren aquest entorn idíl·lic per a fongs i bacteris (cel·lulosa, acidesa, humitat… ui, ui… paro, que m’està agafant un no sé què!).

Contribución Industrial

Document imprès i manuscrit de 1873. La infecció de fongs ha debilitat el paper fins al punt de fer-lo desaparèxier (llacunes del centre) i també ha ocasionat taques de colors diversos: lila, negre… Document de l’Arxiu Municipal Districte Les Corts, abans de restaurar. Vegeu-lo també després.

Els fongs, a diferència del fòxing, poden presentar taques de colors molt variats (lila, groc, negre…). El color de les taques no és indicatiu del tipus de fong. Les taques poden anar acompanyades de floritures, que són les hifes dels microorganismes. L’atac microbiològic degrada la cel·lulosa tornant-la més feble: en el pitjor dels cassos adquireix un tacte cotonós, manllevant-li tota la rigidesa. A diferència del fòxing, que pot ser més “selectiu”, afectant més un suport que un altre, els microorganismes, quan s’hi posen, colonitzen sense manies tota mena de suports, però degradant els orgànics amb més virulència.

Floritures en llibres

En els estats més avançats d’infecció els fongs creixen en “3D”, el què coneixem com a floritura, i que són les hifes dels microorganismes. Igual que les taques, poden ser de colors diversos (blanques, grogues, negres, verdes…). Imatges: dos exemples de llibres florits.

Com plantar batalla als fongs.
Ens seria més fàcil aplicar un tractament una vegada i oblidar-nos del problema, però la cosa no va així. Cal prendre un seguit de mesures molt senzilles, de manera coherent i continuada: Manteniment d’humitat relativa i temperatura adequades, ventilació, neteja, i sobretot revisions oculars periòdiques. Mesures molt senzilles, i tanmateix, tan complicat de posar en pràctica. Sí, perquè l’edifici, el clima, i les dimensions del fons, no són aspectes que puguem modificar (l’edifici, en teoria sí, a la pràctica… no). La conservació preventiva és clau.
Un tractament de desinfecció avui no garanteix que no tinguin lloc futures infeccions si no va acompanyat d’aquest seguit de mesures, per molt fulminant que sigui el mètode. Per tant és més eficient incidir en les condicions de l’entorn i fer un seguiment regular, que matar mosques a canonades, aplicant productes molt tòxics un sol cop. I els usuaris en surten també perjudicats, no cal dir-ho, en el segon cas.

I el fòxing? Home, el fòxing, encara que ens adverteix que en algun moment les condicions podrien haver estat propícies a la formació de fongs, ens ha d’angoixar menys. Admeto que aquestes taquetes desllueixen qualsevol document, però els perjudicis directament derivats no són tan greus: acidificació localitzada. Cal que sigui extrema per implicar pèrdua de continguts (text) o de suport. I si veieu que va en camí, o no voleu de cap de les maneres que s’intensifiqui… doncs ja sabeu on heu de trucar, que servidora us farà un bon preu per a la seva restauració.

Compartir IGUAL citant AUTOR

4 comentaris a “Tinc fongs! (…o tinc fòxing?)

  1. Hola bufona
    en realitat quant parlem de “fòxings” en referim a “taques d’origen desconegut” con seria la seva traducció, poden ser 4 les causes. Bactèries, enzims, oxidacions minerals, o fongs no desenvolupats. Per causa directa o indirecta (contacte). la seva identificació es difícil o impossible en casos de contacte

    Domènec

  2. Molt pedagògic i ben explicat, amb punt d’humor per treure dramatisme. Fora convenient per la professió, institucionalitzar el boxing day, cercar en el calendari una jornada festiva on es difonguessin a través de diversos actes i activitats les dolenteries d’un dels grans protagonistes que tantes dissimulades alegries dona als restauradors. A nivell de merchandissing es podrien crear uns ninots, a quin més horripilant, de les tipologies de fongs que destrossen el paperam. Disfresses aterridores per Hallowen i una col.lecció de còmics amb el dolents més dolents com a protagonistes, tipus lado oscuro de la fuerza del mal, línia gòtica. Èxit assegurat. Proposo com a patró professional, al professor Bacteri, insigne personatge del nostre admirat caricaturista Ibañez.

    Amadeu Mosard

    • hahahahaha…
      Moltes gràcies!!! Em sembla una idea brillant. Tota la meva oficina de comunicació i màrqueting hi està treballant. Podem contractar els seus serveis?

Què en penses?