Restauració de paper vegetal, a la berlinesa

(castellano / english)

Hildegard Homuger Course

Danila Narcisi, Anna Lagerqvist, Ségolène Walle (esquerra a dreta) i Hildegard Homburger (a baix) durant curs, al seu taller.

Res m’agrada tant com veure altres tallers de restauració de paper, especialment si són privats. Acostumen a dur l’empremta d’una vocació personal, d’una evolució feta mica en mica, i això els confereix un caliu que en tallers d’institucions rares vegades és tan present. Aquest cop, a més de la visita, s’hi sumen un viatge, un curs de restauració, i el retrobament amb amics restauradors… Què més es pot demanar?!

Sóc a Berlin, al curs impartit per Hildegard Homburger sobre restauració de paper vegetal. Aquest paper és un autèntic repte per als restauradors, perquè es dilata i contrau de manera aparentment imprevisible, i en ser translúcid els estrips i plecs ressalten enormement. Però el paper vegetal no té secrets per a la Hildegard: coneix des dels detalls de la seva fabricació fins a les peculiaritats de com restaurar-los. N’és una referent des de fa anys i veure-la treballar in situ és tot un privilegi.

Edith Greuter tenyint paper vegetal amb tints catiònics.

Ens convenç primer amb la teoria, i ens deixa meravellats en la sessió pràctica. La organització fa honor als tòpics d’eficiència germànica, i tanmateix el tracte distès i afable han fet que passéssim la millor de les estones compartint experiències.

I, tornant a la meva debilitat, el taller: és un segon pis d’un edifici del anys 40. Té els sostres alts, amb uns esgrafiats preciosos. Els mànecs de les portes, les rajoles… el disseny alemany més exquisit apareix discretament en cada racó. I què dir de la col·lecció de pesos? La Hildegard té un fotimer de planxes antigues que em fan morir d’enveja! I el detall de la “taula de foscor”? Enlloc de la clàssica taula de llum té un vidre negre per veure bé els estrips del rebel paper vegetal. Observo la distribució de l’espai, les eines, els pots… quina millor manera de fer el xafarder pot haver-hi que convertir-me en restauradora berlinesa per dos dies?

Louise Walsworth-Bell reintegrant una llacuna amb paper vegetal, sobre el fons negre de la taula de vidre.

S. Walle, L. Walsworth-Bell, H. Homburger (esquerra a dreta) durant la sessió pràctica de restauració.

Planxes antigues emprades com a pesos.

A. Lagerqvist empeltant estrips en paper vegetal amb espàtula calenta i cola d’esturió.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Compartir IGUAL citant AUTORA i ENLLAÇ

 

 

Dedicat a la meva estimada amiga Louise, amb qui gaudeixo tant de viatges com de la professió.


ENTRADES RELACIONADES:

New restoration methodolgy to retrieve lost flexibility to brittle tracing papers  Els “paperets ADLAN” i el tacte

Què en penses?