Restauració dels “Estralls de la guerra” de Goya

CASTELLANOenglish

Hi ha feines… i feines; i quan el Sr. Goya pica a la porta, al taller li posem l’alfombra vermella: passi, passi!

Primera edició, de 1863 (portada). Fes CLIC!La sèrie de gravats dels estralls de la guerra de Francisco Goya va arribar al taller tota sencera, amb els seus 80 aiguaforts, corresponents a la primeríssima edició, la de 1863 (en edicions posteriors se n’afegirien dos més, fent un total de 82). La primera s’edità més de quaranta anys després de l’època de la que són testimonis (1810-1820), i quan Goya ja era mort (1828). Els gravats reflecteixen no només la crueltat de la guerra, sinó sobretot l’absurditat. La mirada crítica del pintor, que fa com de reporter de guerra, converteix aquesta obra en un document històric de primer ordre (pensem que la fotografia trigaria encara uns anys en irrompre): “Yo lo vi” (text a peu del gravat número 44), “Y esto también” (al gravat següent, el 45). Una documentació esfereïdora i alhora d’una qualitat tècnica i artística que la meva humilitat m’impedeix de qualificar. Tenir aquestes estampes entre les mans, poder-les admirar a pler i sense pressa, tocar-les, examinar-les… referma el sentiment de privilegi de tenir l’ofici de restaurador.

Però, baixem de la parra, i anem per feina! Què s’hi ha de fer en aquest llibre? Desmuntar-lo?! Verge santíssima!!!

Sí: la sèrie venia enquadernada amb la que semblava una enquadernació original, i se’m demanava que la desmuntés… El codi deontològic no volia entrar ni amb calçador en tal proposta, i el pitjor temor era que els gravats s’acabessin venent solts, desmembrant l’exemplar per sempre. Reconec que tot i que vaig mirar de persuadir el propietari de no fer-ho, la persuadida, al final, vaig ser jo. “Es tracta de desmuntar la obra per a exposar-la, i muntar-la de nou en les cobertes originals, després”, em diu. Bé… és cert que 80 gravats els poden admirar diverses persones alhora i amb mínims riscos per a l’obra, mentre que un llibre és, expositivament, força més limitat. I, al cap i a la fi, no podria considerar-se exactament un llibre d’artista, donat que l’enquadernació es pot qualificar de merament funcional (mantenir unit el conjunt), ja que s’edità de forma pòstuma, i sense una petició expressa que l’autor volgués recollir la col·lecció en un llibre, i menys encara amb aquella enquadernació en particular. A més: els llibres es desmunten i tornen a muntar tot sovint per a restaurar-los… què menys que exposar-ne els gravats durant aquest impàs per tal que tots els puguem admirar!Gravat 51 abans i després de restaurar. Fes CLIC!

Si s’ha de desmuntar, doncs, que sigui de la manera més curosa possible, i que els gravats es puguin admirar amb tota la seva dignitat, esplendor i millor condició física. Mentre rumio si aniré a petar a l’infern dels restauradors, o al seu purgatori, rodejada de bibliòpates, em concentro en fer una restauració el més conservadora possible, i a veure si així escurço la purga.

Tractament de taques i consolidació. Fes CLIC! Taca de blanqueig. Fes CLIC! Aplanat per tensió. Fes CLIC!

No només la bellesa dels gravats ha fet que aquesta feina fos un plaer, hem d’admetre que ens han donat poca “guerra”. Perquè la matèria prima és noble, un bon paper de gravat, i perquè han patit pocs danys amb el temps. Tant era així que els restauradors que hi hem treballat (Márk Somogyi i una servidora) no esperàvem un canvi significatiu després de la neteja, i sorprenentment la millora ha estat notòria.
Neteja humida i desacidificació. Fes CLIC! Desastres 52: No llegan a tiempo (detall)
Durant la neteja humida la cel·lulosa s’infla, i la petjada del gravat cobra vida, com si acabés de sortir del tòrcul: les línies entintades esgarrapen amb intensitat renovada el paper, donant-li aquest relleu tan característic de la calcografia. Mentre ens quedem embadalits amb cada trama i cada detall, el paper s’asseca lentament, i la blancor creix i reflecteix la llum amb més força, fent que els negres semblin més potents… Quin espectacle!
No deixeu de visitar l’exposició per gaudir-lo en primera persona (galeria Art Areté, Passatge Antònia Font Caminal, Escaldes-Engordany, Andorra).

PS: I els que vulgueu més detalls tècnics de la restauració, feu clic en cadascuna de les imatges. 
Márk Somogyi empeltant. Fes CLIC!

Sujeto a licencia Creative Commons. Compartir IGUAL citando AUTOR

 


Contingut relacionat:
Aplanat per tensió en restauració de documentsBibliòpates: el cas del llibre lacatL'atlas de la guerraDürer: de la vella Europa a Palm Beach

Nota de premsa al diari d’Andorra: Art Areté dedicarà una retrospectiva a Sixeart, patum de l’street art català

Bibliografía:
Goya: cronista de todas las guerras. ‘Los desastres’ y la fotografía de guerra“. BORDES, Juan; MATILLA, José Manuel; BALSELLS, Sandra. Ed.: Centro Atlántico de Arte Moderno. 2009, Las Palmas de Gran Canaria. ISBN: 978-84-92579-01-3 (llibre en anglès i castellà).

5 comentaris a “Restauració dels “Estralls de la guerra” de Goya

  1. Vaja, vaja, ja veiem que hi han feines que se lis posa la catifa vermella, i feinetes a les que se les despatxa amb la bata de boatiné. De Goyos hi ha per tota arreu, però de Goyas solament un. Molt de compta quan es torni a muntar el llibre, i comptin be el gravats…. 68… 69…. 70…. estan tan ben restaurats que produeixen fins i tot mals pensaments…. 81… 82…, per cert?, no han dit pas on era l’exposició?.

    The Goyo brother

    • Sr. Goyo, els treballs que fem al taller, no els fem amb bata però sí amb davantal, tant si és Goya com qui sigui. Però a les inauguracions hi anem ben guapos, clar que sí! 🙂

    • Ho sento, que em vaig quedar a mig respondre: Com deia, en la intimitat, el tracte és igual per a tothom, amb davantal i tota la dedicació del món.
      L’exposició és a la galeria Art Areté, Passatge Antònia Font Caminal, Escaldes-Engordany (Andorra). http://artarete.com/
      Hi ha també gravats de Miró, Basquiat, Hering…

  2. Hola Goyo
    Per a la teva informació en la primera edició dels gravats de “los desastres de la guerra” només hi ha 80 gravats, a partir de la segona edició es quan ja hi ha 82 gravats.
    Espero que et puguis passar per la galeria.

    Isabel

  3. Moltes gràcies per seva desinteressada invitació, però el meu terapeuta, m’ha dit que m’allunyi tan com pugui d’exposicions tan fantàstiques com a aquesta, perquè sóc cleptòman. És un trastorno del control de impulsos i és classificat d’una addicció psicològica. La conducta es precedida por una ansietat creixent i s’alleugereix immediatament després de posseir l’objecte que en aquest cas serien el gravats del senyor Goya. No puc controlar els meus impulsos davant la bellesa artística aliena, i aquesta exposició és una sobreexposició insuportable als meus desitjos i temptacions.
    Atentament, Goyo. Té algun gravat o litografia interessant a casa seva?. Ho sento i perdoni, vaig a fer teràpia.

Què en penses?