El misteri dels nervis de ferro en un manuscrit andorrà

CASTELLANOenglish

L’Esther no s’atabala davant l’empresa que l’ocupa: treure una reparació antiga que deformava uns pergamins mansucrits. No puc estar més d’acord amb ella quan diu que és molt més complex restaurar quelcom que ja ha estat restaurat, que no pas documents amb perjudicis molt més aparatosos a primer cop d’ull. Esther Carrillo és cap de restauració de l’Arxiu Nacional d’Andorra, i pel seu taller ha vist passar projectes d’allò més interessants.

Esther Carrillo mostrant restauració lligall restaurat

Esquerra: Esther Carrillo al taller de restauració. Dreta: Abans i després de la restauració d’un lligall del s.XVI molt peculiar.

M’explica que un dels més curiosos i amb els que més va gaudir va ser amb la restauració d’un protocol notarial de 1505, un document manuscrit en tinta metal·lo-àcida i enquadernació flexible en pergamí. Es diuen així, “flexibles”, perque les cobertes no tenen ànima, no hi ha cap altre suport més que el folre (un pergamí), i per tant no són tan rígides com les cobertes que tenen fusta o cartró en el seu interior (“tapa dura”). Aquest lligall però, era anormalment dur pel llom, i quina fou la seva sorpresa en descobrir que l’encarcarament es devia a treus claus de ferro amagats dins el cosit. Sí, sí: els nervis eren de ferro!
Heu de saber que els nervis (l’esquelet que sosté el relligat) eren normalment de pell en els cosits d’aquella època, pell adobada o de pergamí; i en estructures més modernes solen ser de cordill, o de beta, però… de ferro?! A l’arxiu no els consta cap altre exemple en estructures d’aquella època, i a mi l’únic exemple similar que se m’acut són les enquadernacions amb passadors metàl·lics… ja al segle XIX!

Enquadernació flexible dels.XVI després de restaurar

Esquerra: El lligall restaurat, obert per la primera pàgina. Ampliat (en un cercle) veiem el cap del clau metàl·lic revestit de cordill, o sigui, el nervi inferior. Dreta: El lligall restaurat, tancat. Té solapa, decoració de llaceries sobre pell tintada i tancament de cinturó. Al llom veiem uns nusos de pell sense tenyir que subjecten els nervis metàl·lics.

Durant la restauració van desgranar tota la informació que restava del lligall l’original, molt malmès, i han pogut reconstruir l’enquadernació amb un resultat realment espectacular. Es van restituir les llaceries i els reforços de pell tintada, dels que se’n conservaven només uns trossets; i també el cinturó amb sivella, fent-lo a imatge dels que hi ha en bona part de les enquadernacions de la mateixa època i mateix fons documental. Van reintegrar les pèrdues al pergamí i a les fulles, significativament afectades per microorganismes. I quant als nervis, van reproduir exactament l’estructura que van trobar, que consistia en tres claus de ferro tots envoltats de cordill. El cosit descansa en aquests tres cilindres, i després uns nusos de pergamí unien els nervis amb les cobertes, pel llom, fent el cosit característic encreuat.Estructura dels nervis de ferro en una enquadernació flexible en pergamí (captura de pantalla de la documentació gràfica de l'Arxiu Nacional d'Andorra)

La Cèlia i l’Esther es pregunten si el fet que a Andorra hi hagi hagut des de sempre ferro en abundor pot ser la causa d’aquesta raresa…  Al meu parer l’enquadernador estava simplement experimentant. Si no se n’han trobat més és potser perquè aquesta estructura va resultar costosa en excés, o ineficaç. Sigui com sigui, l’important és que s’ha documentat aquesta anomalia i que la restauració hagi mantingut inalterada l’estructura del relligat. Així en preservem el testimoni i és possible estudiar-la en major profunditat: ja sigui perquè és única o perquè representa una tipologia d’exemplars similars.Esther Carrillo (esquerra) i Cèlia Realp (dreta), restauradores de l'Arxiu Nacional d'AndorraAls tallers de restauració sempre s’hi fan descobriments fascinants, i és un plaer fer-la petar amb col·legues de professió que, com jo, s’emocionen com nens petits desentrellant casos misteriosos.
Moltes gràcies per compartir el vostre amb mi, i fins la propera!

Subjete a llicència Creative Commons. Compartir IGUAL citant AUTORA i ENLLAÇPS: Em consta que entre els meus lectors hi ha experimentats restauradors i enquadernadors. Espero els vostres comentaris d’altres exemples de nervis de ferro!

Agraïments:
Esther Carrillo i Cèlia Realp, restauradores de l’Arxiu Nacional d’Andorra.


Contingut relacionat:
“Smart books” i terrorisme bibliogràfic Recuperats els documents més antics de l’arxiu de Sants-Montjuïc Aplanat per tensió en restauració de documents  Estudi de la consistència de les estructures de llibres i propostes d’intervenció. Característiques i perjudicis dels lloms fixos

8 comentaris a “El misteri dels nervis de ferro en un manuscrit andorrà

  1. Estimades Rita, Esther i Cèlia.

    Les enquadernacions flexibles amb nervis de ferro no són excessivament freqüents als arxius, però hi ha més casos dels que podríem imaginar, fins al punt de merèixer un article del simplement brillant Janos Szirmai. Aquí teniu la referència per si voleu més informació: Gnirrep, W.K & Szirmai, J.A. “Spines reinforced with metal rods in sixteenth-century limp parchment bindings” en Qaerendo XIX, nº 1 & 2, 1989, págs. 117-140.
    Aquest tipus d’enquadernació es feia per a llibres dels que se’n preveia un ús extraordinari, per evitar la típica deformació cóncava del llom, tan habitual en enquadernacions d’arxiu.

    Petons a les tres!

    (Traducció del comentari publicat a la versió castellana, citat a sota)
    ——————————

    Queridas Rita, Esther y Celia.

    Las encuadernaciones flexibles con nervios de hierro no son excesivamente frecuentes en los archivos, pero existen más casos de lo que podríamos imaginar, hasta el punto de merecer un artículo del siempre brillante Janos Szirmai. Os paso los datos si necesitáis más información: Gnirrep, W.K & Szirmai, J.A. “Spines reinforced with metal rods in sixteenth-century limp parchment bindings” en Qaerendo XIX, nº 1 & 2, 1989, págs. 117-140. Este tipo de encuadernación se hacía para libros en los que se preveía un uso extraordinario, para evitar la deformación cóncava del lomo tan habitual en las encuadernaciones de archivo.

    Besos a las tres, buen trabajo!

  2. Bon dia a tothom,

    Estic bocabadat i perdonin la ingerència perquè no sóc del ram, però crec que els arbres (disquisicions tècniques) no els deixen veure el bosc (el misteri de les tres claus). El fet tant excepcional que s’hagin trobat tres claus en les tapes del llibre vol dir que algú volia amagar quelcom. Tampoc siguem tan agosarats de pensar que podria ser l’arqueta del Sant Grial, o el lloc on es preservava el secret de la eterna felicitat, però es tindria que estudiar l’entorn on es trobat o es conservava el llibre… el mobiliari ens pot donar la clau. S’ha de desentrellar el misteri, i sinó… inventar-lo. Els rèdits cap a la professió poden ser incalculables. No sóc arqueòleg com Indiana Jones, però he vist totes les pel•lícules de la saga. I si la trobada és un diamant, vaja un pedrusco… molt millor. Dispara la suggestió de la ciutadania.

    Klaus Kinsky.

    • Sr. Kinsky,

      M’agrada molt veure que no només els restauradors ens motivem amb troballes d’aquesta índole.
      Quan vostè vulgui té una visita guiada al taller on li podem ensenyar com treballem i amb quina mena de material. Precisament ara tenim uns cartells de gran format amb una decoració especialment curiosa, que no em queda clar si és goma aràbiga o taques d’envelliment, i que tenim moltes ganes d’investigar l’origen d’aquest marbrat tan peculiar.

      Salutacions ben cordials,

  3. (Correu-e de Nicholas Pickwoad, traduït. Disculpeu possibles errors):

    “L’ús d’estructures de cosit rígides no era rar en enquadernacions d’arxiu de la baixa edat mitjana o fins i tot més recentment. Normalment estan fets de fusta, segurament per evitar el risc de corrosió del metall (ferro), com bé mostren alguns exemplars que he vist a Portugal, fa dues setmanes. Szirmai, entre d’altres, els documenten en llibres impresos enquadernats a principis del segle XVI al nord-oest d’Europa, possiblement de forma predominant Westfàlia. Sembla que l’objectiu d’aquest nervi, hauria estat el de fer que els lloms als que se’ls preveia un ús intensiu (com ara llibres de registre) esdevinguessin rígids, de manera que no patissin deformacions ni danys al llarg del temps, degut a la seva reiterada manipulació en obrir i tancar el llibre.
    Als inicis del comerç de llibres les enquadernacions d’arxiu s’utilitzaven en llibres impresos perque eren lleugeres i econòmiques, però alhora duradores. Solien sortir directament de l’impremta i aquells clients que no podien substituir-les per altres de més cares, o no volien, les conservaven.”

    Nicholas Pickwoad

    The use of rigid sewing support stiffeners were a not uncommon feature of many late medieval and early modern stationery bindings. They are most often made of wood, probably because of the risk of metal (iron) rods corroding – as they had in an example I was shown in the National Archives in Portugal two weeks ago. They have been recorded, by Szirmai among others, on printed books bound in the early sixteenth century in the north-west corner of Europe, possibly mostly in Westfalia. Their purpose would appear to have been to render the spines of books in regular heavy use (e.g. account books) inflexible and thus prevent the wear and tear on their structures resulting from repeated opening and closing. Stationery bindings were used in the early modern booktrade to give provide lightweight, low-cost, but durable bindings for printed books as they moved from the printer to their customers, and were often retained by owners who could not, or did nor wish, to replace them with something more expensive.

    Nicholas Pickwoad

  4. Comentari de Cor Knops a la versió anglesa d’aquesta mateixa entrada (traduït):

    “Ho he vist diverses vegades (unes trenta) a la col·lecció de la Biblioteca de la Universitat d’Utrecht, als Països Baixos. La majoria de vegades l’estructura consistia en claus de llautó recoberts de pell (cosint aquesta mateixa a través de l’enquadernació).
    En podeu veure un exemple al meu lloc web:
    http://www.knopsboekrestauratie.nl/DSCN3354.JPG

    Salutacions,

    Cor Knops

    I’ve seen this many times (like 30 or so) in the collection of the university library of Utrecht in the Netherlands. Most of the times the construction was made of brass rods covered with leather (which was laced through the binding).
    You can see an example on my website: http://www.knopsboekrestauratie.nl/DSCN3354.JPG

    Kind regards,
    Cor Knops

    iron rods

Què en penses?