La biblioteca secreta de Josep Cambras, enquadernador

En Cambras enquadernador em rep sempre amb mirada sarcàstica i un somriure generós.
Els somriures esclaten en rialles quan entrem en matèria:
-Però el llibre no me l’enllomaràs amb cola blanca… oi?!
Li pregunto mentre busco amb la mirada la seva llibreria secreta… Continua llegint

“Smart books” i terrorisme bibliogràfic

Els terroristes no sempre duen malls o explosius, ni venen de fora, pot tractar-se fins i tot de persones al càrrec de col·leccions. Hem de fer-los front i salvaguardar els “smart books”: llibres antics intel·ligentment confeccionats, tals que cap material interfereixi en l’altre, al contrari, creant sinergies formidables. Cadascun té les seves peculiaritats, la seva bellesa i la seva funció. Són un compendi tecnològic, sociocultural i artístic del moment i lloc en què van ser creats Continua llegint

Allò que el vent s’endugué

No m’agrada molt tenir llibres sobre la guerra, però he de reconèixer que aquest és especialment bonic. Que l’enquadernació sigui en vellut em va semblar tot un repte de cara a la seva restauració, que per la restano ha tingut majors complicacions.

Exposo la restauració d’aquest llibre pels maldecaps que m’ha donat quant a la resolució de les parts perdudes, les incrustacions en fusta. El laboriós treball de talla i el fet que la pèrdua fos considerable, sumat a que mancava un original del que copiar en bona part de les peces absents (els quatre escuts de les cantonades eren diferents) complicava bastant l’assumpte. Continua llegint

Llibre de cor en pergamí. Còdex amb fusta corcada

(castellano) El còdex manuscrit que he posat de fons per al corc pertany a un bibliòfil col·lecionista, i és un santoral de grans dimensions (62 x 44 x 12 cm) amb les cobertes molt corcades per la part

Llibre de la notaria d’Esparraguera

El llibre de la notaria d’Esparraguera (1827), que pertany al fons del Districte Notarial de Sant Feliu de Llobregat (Arxiu Comarcal del Baix Llobregat), estava molt greument afectat per fongs, tant que hi havia pèrdues significatives al fulls i fins i tot a la coberta, de pergamí i cartró. Les parts restants tenien tan poca consistència que amb prou feines es podia tocar. Continua llegint