Perquè desacidificar si (quasi) no es veu?

Preguntes més freqüents / Perquè desacidificar si (quasi) no es veu?

La desacidificació dels papers és una intervenció química que té l’objectiu d’incrementar el seu pH (o de reduir-ne l’acidesa, que és el mateix).
És un procés que no sol tenir conseqüències visibles a curt termini ja que, estèticament,  el document sol quedar-se pràcticament igual que estava.
Malgrat això és de crucial importància perque incideix en l’arrel de les causes de degradació de les fibres de papereres.

L’aportació d’una reserva alcalina (o la neutralització de l’acidesa present) en un document amb una certa edat, o que no és d’òptima qualitat, alenteix significativament el seu envelliment. Els medis àcids acceleren els perjudicis de l’envelliment (oxidació de la cel·lulosa, amb conseqüent esgrogueïment i debilitació).
Com més llargues són les cadenes de cel·lulosa d’un paper, més resistència mecànica ofereix, i per tant, una bona estabilitat química i un pH òptim en garanteixen la perdurabilitat. Els valors de pH recomanats són d’entre 7 i 8,5 (valors alcalins).

Si bé la desacidificació no aclareix els papers enfosquits (o no de manera considerable, en la majoria dels cassos), sí que és cert que un paper àcid acostuma a haver patit un procés d’enfosquiment o esgrogueïment, i de la mateixa manera, si aturem o retardem aquest procés, impedim que en l’envelliment d’aquest suport es doni aquest progressiu enfosquiment.

 

La desacidificació es durà a terme per polvorització no aquosa quan no sigui necessari o possible rentar el paper, i per immersió en aigua en cas contrari, normalment amb hidròxid de calci.Compartir IGUAL citant AUTORA i ENLLAÇ


CONTinguts RELACIONAts:

Restauración acuarela Estrany  Desacidificació de cartell fòxing a les vores i fulls de davant