Com s’ha de desar, emmagatzemar o emmarcar?

Preguntes més freqüents / Com s’ha de desar o emmarcar?

Efectivament, la restauració no té sentit sense una bona conservació.

Els objectes de paper haurien d’estar en condicions de baixa lluminositat (50 lux) i si estan emmarcats, procurar que no els toqui el sol o altres focus de llum ni directament, ni molta estona. Existeixen vidres amb filtres per a raigs UV.

La humitat relativa (HR) hauria de ser mitjana-baixa (60-50%), és a dir, preferiblement en parets allunyades de conductes d’aigua i/o filtracions d’humitat. I, sobretot, que no hi hagi fluctuacions dràstiques d’aquesta HR ni de la temperatura, ja que podrien provocar ondulacions en els papers, clivellament de coles, i altres desperfectes.

La pols, a banda d’embrutar, pot afavorir el creixement microbià: la seva eliminació periòdica i una certa ventilació són un bon recurs de prevenció.

Els materials en contacte directe amb el paper o la obra són rellevants en la seva conservació. El preferible seria un altre paper o cartró de conservació, neutre o amb reserva alcalina. Especialment per al cas d’emmarcats, el material del suport del darrera, serà la causa d’un envelliment accelerat, si és dolent, o el contrari, si és de bona qualitat. Exemples de materials perjudicials serien una fullola de fusta, o un cartró. La primera perque si és recentment tallada desprendria molta acidesa, i el cartró, també.

Es desaconsella desar els papers amb grapes, clips o elements metàl·lics que puguin rovellar-se. Tampoc és recomanable desar els papers plegats (ja que el plec pot acabar fent un estrip) o fer grups de formats molt diferents (perque les vores s’acaben estripant).

Cal dir que l’ús de qualsevol tipus de celo és perjudicial per a la conservació dels documents? Diguem-ho: El celo és nefast! I també ho són la cinta de pintor, l’esparadrap, el Blue-Tack i tota mena de cintes autoadhesives grasses. Fins i tot desaconsello l’aplicació indiscriminada de Filmoplast. Tot i que pressumiblement és reversible, costa molt de treure en determinats cassos. És cert que l’adhesiu no és gras i no  degrada per oxidació, però això no vol dir que sigui sempre plenament reversible ni recomanable.