El retoc: un tabú en la restauració de paper?

El retoc és del més controvertit que trobarem en restauració, perquè implica establir quin aspecte volem que tingui l’objecte restaurat.
Al meu parer l’aparença d’un objecte històric és quasi tan important com la seva estabilitat físico-química, i la no-intervenció pot donar lloc a resultats poc agradosos que distorsionin més la llegibilitat i coherència de la obra que un objecte ben retocat.
Per molt que ens entestem en fer-ho el més neutre possible, el menys arbitrari, hem d’admetre que un bon retoc demana bon gust. Continua llegint

Mètode eficient i segur per a treure el mirall de plata en fotografies

Per fi! un tractament definitiu, segur i eficient per a treure el mirall de plata en les fotografies històriques, i que canviarà la manera com aquest problema tan generalitzat en els arxius fotogràfics s’ha abordat amb més o menys fortuna. Vegeu el vídeo per comprovar-ne els resultats. Continua llegint

L’encapsulat com a recurs (desesperat) de restauració

Arriben al taller unes peces per a exposició: pressió, temps limitat… i per acabar-ho d’adobar es tracta d’uns papers vegetals amb cintes adhesives i tintes solubles en quasi tot.
Ja podrien ser obres de menys maldecap i més lluïment…
En aquesta entrada us explico el què faig, quan crec no poder fer quasi res:
Treure les cintes adhesives i no aconseguir aplanar la obra per tensió… :S
L’últim recurs és muntar-la en un un sistema de presentació que garanteix una tensió uniforme durant l’exposició.
Continua llegint

Alliberem tensions, per a un millor 2019

Us desitgem bones festes i millor (i restaurat!) 2019, deslliurant-vos de nusos i tensions, si més no, en els pergamins. Continua llegint

El mirall de plata en les fotografies: nou procediment d’eliminació

“El mirall de plata en les fotografies: importància, mecanisme d’aparició i nou procediment d’eliminació”, de Jordi Mestre, Josep Mª Vergés i una servidora.
Ben aviat publicarem un vídeo perquè vegeu lo fàcil i revolucionari d’aquest nou mètode! Continua llegint

La clau perduda d’un llibre d’anys… i panys!

“San Cucufato, San Cucufato, con este pañuelo los huevos te ato, y hasta que la llave no aparezca ¡no te los desato!”
Per a restaurar segons quin manuscrits, cal encomanar-se a com més sants millor, i aquest n’és un, que tancava a pany i forrellat els secrets més ben cobejats de la indústria constructora del segle XVIII a Barcelona.
En aquesta entrada desentrellem misteris, obrim panys i restaurem l’estructura més aviat gòtica d’aquest manuscrit enquadernat en pell sencera, propietat de Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (CoAC). Continua llegint

Gels, microemulsions i nanotecnologia aplicats a la restauració de paper: darrers avenços

Ressenya i resum de les jornades i taller pràctic “Nanosistemes. Aplicació en l’eliminació de cintes adhesives en suport cel·lulòsic”, que va tenir lloc a Madrid (6-8 de juny, 2018), en el marc del projecte europeu d’Investigació i Recerca NanoRestArt.
Parlem de gels químics, gels físics, orgànics i hidrogels. També de microemulsions i de tota mena de cintes adhesives, que trobem massa sovint en obra gràfica i llibres, i que acostumen a ser un autèntic mal del cap pel que fa a la seva restauració. Continua llegint

Tècniques orientals per a la restauració dels esbossos de Sorolla

Els esbossos de Sorolla representen l’espontaneïtat, la genialitat i la fase creativa i estat pur. Llur restauració comparteix amb ells aquesta essencialitat, aquest caràcter del mínim necessari amb un efecte total. La restauració s’ha fet al més pur estil Sōkō, o sigui Japonès. O no tan pur, perquè enlloc de Karibari s’han fet servir unes taules de fusta. Hauràs de llegir aquesta entrada si vols saber com, i què són el washi, kakishibu, noribake i demés. Continua llegint

De capçades i de corbates

Les capçades d’un llibre són com la corbata d’un vestit: una frivolitat que permet destacar-se al qui la porta. Són com la cirereta de l’enquadernació i reflecteixen el gust i perícia del seu artífex. Passarem revista als seus estils i aspecte, com al “Lecturas”. I anirem molt més enllà, esbrinant d’on venen, per a què serveixen… i perquè les encolades reben menys atencions per part dels restauradors? Quan hem de substituir-les i quan hem de restaurar-les? Els menys entesos us les mirareu amb uns altres ulls a partir d’ara, perquè, com les corbates, n’hi ha per a tots els gustos! Continua llegint

El restaurador que desplastifiqui una carta plastificada, bon desplastificador serà!

El manuscrit està plastificat… Qui el desplastificarà? El restaurador que el desplastifiqui, bon desplastificador (de paper) serà!
Tenim una història personal, un manuscrit històric, una laminadora embogida i un desenllaç. Parlem de polímers sintètics, tipus de laminacions i d’encapsulats. Tot plegat amanit amb PFTE, TFA, HFIP, PE, DMSO, PET… pim, patapam i PUM!… Un còctel explosiu, però irresistible. Continua llegint

La diplomàtica tinta neutra

Què és la tinta neutra?
Una tinta de pH=7? Una tinta transparent? Amb la diplomàtica tinta neutra, enceto una sèrie d’entrades que miraran d’explicar l’eterna pregunta: “Què passa quan falta un tros? La controvèrsia està assegurada fem el què fem (fins i tot quan no fem res), i els restauradors tenim garantit que la decisió no agradarà a tothom, doncs els criteris són canviants i subjectius. Continua llegint

Curs de reintegració i retoc en restauració de paper (2016)

Iguales el color però no la textura? ¿L’acabat et dóna guerra? ¿La tinció t’exaspera? Amb aquest curs aconseguiràs retocar i reintegrar amb més seguretat i èxit. Continua llegint

El misteri dels nervis de ferro en un manuscrit andorrà

L’Esther no s’atabala davant l’empresa que l’ocupa: treure una reparació antiga que deformava uns pergamins mansucrits. No puc estar més d’acord amb ella quan diu que és molt més complex restaurar quelcom que ja ha estat restaurat, que no pas documents … Continua llegint

Restauració dels “Estralls de la guerra” de Goya

Hi ha feines… i feines; i quan el Sr. Goya pica a la porta, al taller li posem l’alfombra vermella: passi, passi!
Primera edició, de 1863 (portada). La sèrie de gravats dels estralls de la guerra de Francisco Goya va arribar al taller tota sencera, amb els seus 80 aiguaforts, corresponents a la primeríssima edició Continua llegint

Restauració “a la carta” amb Richard Wolbers

Col·legues de penes i alegries, restauradors, heus ací perque estic tan emocionada amb el curs de Richard Wolbers sobre neteja, banys i eliminació de taques en paper de la UPV: Es tracta de fer de cada restauració una espècie de vestit a mida per al nostre objecte, amb una mínima intervenció. Ens parla de gels, dissolvents, tensioactius, pH i conductivitat.
Ni en els meus deliris més alienats m’hauria imaginat que la química em resultaria tan pròxima, senzilla i útil. Moltes gràcies Richard, t’ho devem a tu. Continua llegint