De professió, restauradora de llibres i documents
L’AHEH (Arts and Humanities Entrepreneurship Hub, o sigui, el “connector d’emprenedoria en arts i humanitats”) ens ha demanat que expliquem la nostra feina en una entrevista (podeu llegir-la tota aquí).
A continuació el vídeo on mirem de resumir en què consisteix aquesta professió (en castellà i en anglès amb subtítols en català en ambdues versions):
Parlem de conservació i restauració, una disciplina vinculada a la ciència, història i arts y oficis. També d’allò que ens distingeix dels falsificadors i de com ens fabriquem una taula de succió per a restaurar documents, amb grans dosis de creativitat i enginy, qualitats indispensables per a un restaurador.
Director de fotografia: Pep Soler.
Restauradores: Paula Bueso, Ana Tourais, Rita Udina.
El meu sincer agraïment al propietaris dels objectes que es restauren (i l’enllaç a la restauració):
- Arxiu Històric de Lleida
(manuscrit amb tintes metal·lo-àcides que la restauradora Paula Bueso tracta per immersió aquosa, per evitar s’autodestrueixi. - Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (Figueres, Girona)
Capçada que s’agafa amb pinces (literalment , de tan malmesa) i que finalment reproduirem per tal que garanteixi un vincle ferm entre el relligat i les cobertes (una enquadernació semi-flexible en pergamí). - Arxiu Comarcal del Baix Ebre (Tortosa, Tarragona)
Manuscrit reintegrat per la restauradora Ana Tourais, que en retalla les vores excedents. També un altre manuscrit similar, que es restaura màgicament quan passem les pàgines, veient l’abans i el després (en aquella altra restauració hi van treballar Se Hee Song i Maria Correa). - Arxiu Comarcal de la Segarra (Cervera, Lleida)
Manuscrit amb enquadernació flexible en pergamí girat, amb solapa i botó en pell adobada a l’alum, que ens mirem amb lupa un cop restaurat, comprovant amb satisfacció que bé que ha quedat (també imatge de la capçalera d’aquesta entrada). Més endavant del vídeo veiem les imatges del desmuntat, prenent bona nota de com estava fet, per a poder deixar-lo exactament igual. - Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (Terrassa, Barcelona)
Manuscrit amb enquadernació semi-flexible en pergamí amb brides, que estem a punt d’obrir, al principi del vídeo, i el mateix del que estem mesurant el gruix dels fulls amb un micròmetre (física pura!). - Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil Contemporani (Sant Cugat del Vallès, Barcelona)
Prova de solubilitat de tintes d’un dibuix a guaix i pastel (gota d’aigua absorbida amb secant). - Col·lecció Alfonso Casals
Cartell de gran format, que s’està laminant silenciosament i solitària. - Col·lecció Serrano Gras
Restitució d’una la capçada cosida, quan és tan difícil saber si restaurar, o reproduir. - Col·lecció Vergès-Fontanals
Cartell taronja amb pèrdues que cal retocar (…que no falsificar!). - Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (CoAC)
Manuscrit amb pany del que calia comprendre bé el mecanisme, i dibuix de Domènech i Montaner que va exigir una gran dosi de creativitat per a treure les cintes autoadhesives, a propòsit de la seva exposició. - Galeria Art-Areté (Andorra)
La sèrie completa “Els estralls de la guerra”, de Goya, llueixen cofois exposats a la galeria d’art, després de la restauració. - Mercè Centellas Llopis
Dibuix de Joan Ponç del que es col·loquen els fragments, i es consolida amb pinzell previ al rentat.
3 comentaris
Deixa un comentari
Filtra entrada per:
De professió, restauradora de llibres i documents
L’AHEH (Arts and Humanities Entrepreneurship Hub, o sigui, el “connector d’emprenedoria en arts i humanitats”) ens ha demanat que expliquem la nostra feina en una entrevista (podeu llegir-la tota aquí).
A continuació el vídeo on mirem de resumir en què consisteix aquesta professió (en castellà i en anglès amb subtítols en català en ambdues versions):
Parlem de conservació i restauració, una disciplina vinculada a la ciència, història i arts y oficis. També d’allò que ens distingeix dels falsificadors i de com ens fabriquem una taula de succió per a restaurar documents, amb grans dosis de creativitat i enginy, qualitats indispensables per a un restaurador.
Director de fotografia: Pep Soler.
Restauradores: Paula Bueso, Ana Tourais, Rita Udina.
El meu sincer agraïment al propietaris dels objectes que es restauren (i l’enllaç a la restauració):
- Arxiu Històric de Lleida
(manuscrit amb tintes metal·lo-àcides que la restauradora Paula Bueso tracta per immersió aquosa, per evitar s’autodestrueixi. - Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (Figueres, Girona)
Capçada que s’agafa amb pinces (literalment , de tan malmesa) i que finalment reproduirem per tal que garanteixi un vincle ferm entre el relligat i les cobertes (una enquadernació semi-flexible en pergamí). - Arxiu Comarcal del Baix Ebre (Tortosa, Tarragona)
Manuscrit reintegrat per la restauradora Ana Tourais, que en retalla les vores excedents. També un altre manuscrit similar, que es restaura màgicament quan passem les pàgines, veient l’abans i el després (en aquella altra restauració hi van treballar Se Hee Song i Maria Correa). - Arxiu Comarcal de la Segarra (Cervera, Lleida)
Manuscrit amb enquadernació flexible en pergamí girat, amb solapa i botó en pell adobada a l’alum, que ens mirem amb lupa un cop restaurat, comprovant amb satisfacció que bé que ha quedat (també imatge de la capçalera d’aquesta entrada). Més endavant del vídeo veiem les imatges del desmuntat, prenent bona nota de com estava fet, per a poder deixar-lo exactament igual. - Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (Terrassa, Barcelona)
Manuscrit amb enquadernació semi-flexible en pergamí amb brides, que estem a punt d’obrir, al principi del vídeo, i el mateix del que estem mesurant el gruix dels fulls amb un micròmetre (física pura!). - Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil Contemporani (Sant Cugat del Vallès, Barcelona)
Prova de solubilitat de tintes d’un dibuix a guaix i pastel (gota d’aigua absorbida amb secant). - Col·lecció Alfonso Casals
Cartell de gran format, que s’està laminant silenciosament i solitària. - Col·lecció Serrano Gras
Restitució d’una la capçada cosida, quan és tan difícil saber si restaurar, o reproduir. - Col·lecció Vergès-Fontanals
Cartell taronja amb pèrdues que cal retocar (…que no falsificar!). - Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (CoAC)
Manuscrit amb pany del que calia comprendre bé el mecanisme, i dibuix de Domènech i Montaner que va exigir una gran dosi de creativitat per a treure les cintes autoadhesives, a propòsit de la seva exposició. - Galeria Art-Areté (Andorra)
La sèrie completa “Els estralls de la guerra”, de Goya, llueixen cofois exposats a la galeria d’art, després de la restauració. - Mercè Centellas Llopis
Dibuix de Joan Ponç del que es col·loquen els fragments, i es consolida amb pinzell previ al rentat.
3 comentaris
-
La señora Udina siempre se empeña en hacer presentacions para todos los públicos, parece que a demás de disfrutar de su profesión, cosa que nos pone los dientes largos, hace màgia con los papeles. I nos va enredando con sus restauracions creativas, donde parece todo puro truco. Quan equivocados estamos. La màgia de su trabajo, és puro conocimiento i experiència, i el truco, pura metodologia científica, tècnica, rigor i meticulosidad. Pero ella nos sigue seduciendo con su trabajo y los resultados màgicos de sus intervencions.
Felicitaciones.
Aberto Cortina
-
“Molt interessant la presentació. Resumir la professió en quatre minuts d’una manera entenedora i encisadora, i les seves possibles sortides. A buen entendedor sobran las palabras. Pel que jo he entès, de forma molt subtil, és que aquesta formació sembla ser que té un tronc comú, però es pot diversificar al final de l’aprenentatge: uns que opten per la restauració i els altres per la falsificació. Els primers no es faran mai famosos i treballaran èticament en la foscor del seu taller, i el segons seran un artistes reconeguts que es folraran en el seu devanir professional entre la trampa i l’enganyifa”.
Moc de gall d’indi
La señora Udina siempre se empeña en hacer presentacions para todos los públicos, parece que a demás de disfrutar de su profesión, cosa que nos pone los dientes largos, hace màgia con los papeles. I nos va enredando con sus restauracions creativas, donde parece todo puro truco. Quan equivocados estamos. La màgia de su trabajo, és puro conocimiento i experiència, i el truco, pura metodologia científica, tècnica, rigor i meticulosidad. Pero ella nos sigue seduciendo con su trabajo y los resultados màgicos de sus intervencions.
Felicitaciones.
Aberto Cortina
“Molt interessant la presentació. Resumir la professió en quatre minuts d’una manera entenedora i encisadora, i les seves possibles sortides. A buen entendedor sobran las palabras. Pel que jo he entès, de forma molt subtil, és que aquesta formació sembla ser que té un tronc comú, però es pot diversificar al final de l’aprenentatge: uns que opten per la restauració i els altres per la falsificació. Els primers no es faran mai famosos i treballaran èticament en la foscor del seu taller, i el segons seran un artistes reconeguts que es folraran en el seu devanir professional entre la trampa i l’enganyifa”.
Moc de gall d’indi
Efectivament!
Ja som famosos portes enfora per les intervencions en patrimoni totalment bandejables, i que no es poden considerar restauracions (ecce homo, i un desgraciat etcètera). Els restauradors com cal no tenim el reconeixement social, ni sobretot polític, que eviti aquestes lamentables intervencions. Fan falta polítiques culturals que vetllin pel patrimoni, i això passa per tenir un cos de restauradors dotat de les eines legals i laborals que li correspon.
Moltes gràcies pel seu comentari!