Portada de la primera edició (1863) de ‘Els estralls de la guerra’ (“Los desastres de la guerra”), sèrie de 80 gravats per Francisco Goya. Té una aurèola que és el resultat d’una intervenció anterior per esborrar un segell de tampó d’un antic propietari del llibre.

‘Els estralls de la guerra’, de Goya (col·lecció privada). Imatge corresponent al tractament de neteja humida i desacidificació amb hidròxid de calci, amb els fulls en immersió aquosa, a la pica.

‘Els estralls de la guerra’, de Goya (col·lecció privada). Gravats números 49, 50, 52, 53 i 54 (de dreta a esquerra). Tenen taques d’una cola sintètica que es devia posar posteriorment quan alguns dels fulls es van desprendre. La foto de l’esquerra és després de la neteja humida, durant la qual els residus de cola animal van marxar, però no en canvi la cola sintètica, que era altament insoluble en aigua. Va caldre fer un tractament d’aquestes taques amb dissolvents, perquè l’adhesiu ressecava el paper i impedia la seva natural higroscopicitat. En la imatge de la dreta s’ha retirat aquesta cola i també s’han consolidat les pèrdues de suport.

‘Els estralls de la guerra’, de Goya (col·lecció privada). Estampa número 68 (detall): ‘Quina bogeria’ (“¡Qué locura!”). Fotomuntatge corresponent a l’estat previ a la restauració (dalt) i al posterior (després). Abans de restaurar veiem una aurèola més blanca, que es devia fer antigament en un intent d’esborrar un segell de tampó amb la marca d’un propietari anterior. Després de la neteja humida i la desacidificació el tons de blanc s’han igualat, fent la taca molt menys visible, i sense haver ocasionat danys a les fibres papereres.

Els estralls de la guerra’ (“Los desastres de la guerra”), de Francisco Goya. Estampa número 52: “No llegan a tiempo” (detall). Imatge presa després de la restauració.

Procés de consolidació dels forats ocasionats pel serrat del “cosit” del llibre. No es pot dir que fos un autèntic relligat perquè els fulls de gravat estaven solts, sense formar quaderns, i es van serrar uns mil·límetres més endins d’allà on hi hauria el plec per tal de poder-los cosir. El restaurador Márk Somogyi empeltant amb paper japó.

‘Els estralls de la guerra’, de Goya (col·lecció privada). Estampa número 59: ‘De què serveix una tassa?’ (“¿De qué sirve una taza?”). Imatges corresponents a l’aplanat dels gravats. Per tal de no modificar la petjada original del gravat, s’ha recorregut l’aplanat per tensió. Aquesta tècnica que es val de la contracció natural de les fibres papereres en assecar-se. A l’esquerra, el paper hidratat. A la dreta el mateix paper un cop sec, i pla.

Gravats abans i després de la restauració