Perquè si la nostra professió consisteix en conservar i preservar el patrimoni fem malbé el llenguatge? No és també patrimoni?
…anava a reescriure l’entrada que he fet primer en castellà, però em fa feliç tenir la sensació que en català no té tant sentit.  Pot ser que  fem menys ús dels extrangerismes? Serà que allò de “Sue Ellen, ets un pendó”, ha acabat fent mella i ens avergonyim menys de la nostra llengua?
No cantem victòria, hi ha encara molt per millorar, que “gelatines de plata” i altres bestieses es diuen també aquí. Si voleu entendre el perquè de les imatges de sota, llegiu l’entrada completa en castellà aquí: Conservar y preservar…  el lenguaje técnico

ABANS DEL TRACTAMENT: “La curadora recomienda que se remueva la pintura del artefacto para la próxima exhibición artística”.

DESPRÉS DEL TRACTAMENT DE PRESERVACIÓ DEL PATRIMONI (eliminació dels retocs que distorsionen l’original): “La conservadora explicará cómo se han retirado los repintes de la obra de arte”.

(Dedicat al Jordi Mestre, en català i en castellà -i perquè no n’hi ha més-, que és un acèrrim defensor de la gelatina i la plata, i excels conservador-restaurador d’emulsions fotogràfiques de tota mena).