Els documents de la fàbrica de panes Manufactures Serra i Balet havien estat oblidats de la mà de Déu i dels homes durant anys, però no van passar desapercebuts als microorganismes, que havien vist en la foscor del seu contenidor i en el nutrient del seu contingut, un bon lloc on créixer i engrandir la colònia. Aquesta capsa fou miraculosament rescatada d’entre la ferralla, per un home que va endevinar-ne el valor malgrat el seu deplorable aspecte i procedència (vols conèixer aquest heroi del patrimoni?).
Aquesta documentació és un bon exemple dels tractaments estàndards, la famosa “mínima intervenció” a la que es sotmeten els documents poc danyats als que volem perllongar la seva vida.

Tractament de mínima intervenció:

• Desinfecció (aspiració, aplicació de solució desinfectant).
• Extracció d’elements patògens o potencialment nocius.
• (Consolidació d’estrips i zones fràgils). És opcional.
• Encapsulat

Desinfecció i neteja:
La desinfecció consisteix en aspirar la pols, brutícia i espores fúngiques, i es fa preferiblement amb aspiradors proveïts de filtres HEPA. La pols no és només molesta per l’aspecte deixat i embrutit, sinó que propicia el creixement microbià perquè esdevé brou de cultiu i alhora propagadora d’espores. Eliminar-la és eradicar en gran mesura el risc d’infecció. I no cal dir que manipular uns papers sense que les mans quedin negres, és un descans també pel qui consulta.

Extracció d’elements patògens:
Els clips i les grapes es rovellen, i provoquen estrips i plecs. Si es considera necessari mantenir els fulls físicament units, és preferible substituir-los per altres sistemes innocus, com ara fil de cotó, que podem inserir aprofitant els forats existents (per al cas de les grapes o altres sistemes que haguessin perforat prèviament el paper).

Consolidació:
No és imprescindible, però sí s’ha fet en aquelles àrees properes a les vores on els estrips són més susceptibles d’obrir-se o fragmentar el document. L’ideal és consolidar amb paper japó i engrut, però quan no és viable (grans volums de documentació, per exemple) es pot fer amb cinta auto-adhesiva de conservació (Filmoplast). Penseu, però, que no és del tot cert que sigui fàcilment reversible, i si s’aplica en determinats documents podria comprometre ulteriors tractaments de restauració. També poden unir-se els fulls per mitjà d’un cosit, que malgrat que forada el paper pot ser molt menys agressiu que l’addició de celos, Filmoplast o altres adhesius.

Encapsulat:
Una capsa a mida, una carpeta cenyida al format del contingut, afavoreixen la bona conservació dels papers que custodien perquè eviten els plecs i el rebregat de les vores. La de l’exemple està feta amb una base cartró Timecare i folre i solapes de cartolina Fabriano (ambdues lliures d’àcid). A mode de separadors, camises de conservació a mida fetes amb paper barrera (color blanc). El paper barrera és aquell lliure d’àcid i que té una càrrega alcalina per neutralitzar acidesa provinent de l’ambient o dels mateixos documents.

Nets i polits, i amb la seva capseta, llestos per a ser consultats!

Visiteu-los a partir d’avui en l’exposició de l’Arxiu Municipal Districte de Sants-Montjuïc: Manufactures Serra i Balet en postguerra.

Contingut relacionat: