Qui diu que el BluTack és ideal pels papers?
Aquest catàleg de productes de l’històrica fàbrica de vidres Cristalerías Planell pertany a l’Arxiu Municipal Districte les Corts i tenia BluTack a la coberta de cartolina.
En poc temps (mesos) l’adhesiu ha provocat taca de greix, oxidació de les fibres… i ha afavorit la formació d’un estrip. Perquè en voler desenganxar la cartolina de la superfície on era (una paret), el què s’ha trencat és al cartolina, i no la paret (lògic). Ja veieu que el suposadament no-greixós i reversible BlueTack no és ni una cosa ni l’altra: que no us enganyin!
El mateix fabricant afirma que el seu ús és idoni per a superfícies no-poroses, del que podem deduir (ja que ni es menciona, ni es concreta) que els papers en quedarien exclosos.
El tractament va consistir en treure primer la massilla adhesiva (a base de cautxú), i retirar després el romanent greixós per mitjà de dissolvents de baixa polaritat. L’estrip es va consolidar amb paper japonès de 3 gr per davant i més gruixut pel revers.
Un cop restaurat, el catàleg es va exposar a l’exposició de l’Arxiu Municipal Districte Les Corts (AMDC). “Viure a les Corts en el primer franquisme“.
S’ha pogut restaurar… però malfieu-vos del BlueTack si voleu estalviar-vos ensurts!
Contingut relacionat:
Filtra entrada per:
Qui diu que el BluTack és ideal pels papers?
Aquest catàleg de productes de l’històrica fàbrica de vidres Cristalerías Planell pertany a l’Arxiu Municipal Districte les Corts i tenia BluTack a la coberta de cartolina.
En poc temps (mesos) l’adhesiu ha provocat taca de greix, oxidació de les fibres… i ha afavorit la formació d’un estrip. Perquè en voler desenganxar la cartolina de la superfície on era (una paret), el què s’ha trencat és al cartolina, i no la paret (lògic). Ja veieu que el suposadament no-greixós i reversible BlueTack no és ni una cosa ni l’altra: que no us enganyin!
El mateix fabricant afirma que el seu ús és idoni per a superfícies no-poroses, del que podem deduir (ja que ni es menciona, ni es concreta) que els papers en quedarien exclosos.
El tractament va consistir en treure primer la massilla adhesiva (a base de cautxú), i retirar després el romanent greixós per mitjà de dissolvents de baixa polaritat. L’estrip es va consolidar amb paper japonès de 3 gr per davant i més gruixut pel revers.
Un cop restaurat, el catàleg es va exposar a l’exposició de l’Arxiu Municipal Districte Les Corts (AMDC). “Viure a les Corts en el primer franquisme“.
S’ha pogut restaurar… però malfieu-vos del BlueTack si voleu estalviar-vos ensurts!
