Recuperats els documents més antics de l’arxiu de Sants-Montjuïc

CASTELLANOenglish

Sempre em sorprèn quan els arxivers troben documents inesperadament al seus arxius: Que ho havien perdut i no ens ho deien? O és que no saben el què tenen?

D’entre la documentació encara per classificar de l’Arxiu Municipal de Barcelona Districte de Sants-Montjuïc, han aparegut els que resulten ser els documents més antics que s’hi conserven. Però d’on han sortit? Són uns orfes adoptats per l’arxiu, autèntics supervivents de mil i un trasllats i descontextualitzats del fons eminentment administratiu on han anat a raure. És un miracle que hagin arribat fins aquí i estan demanant a crits que el seu missatge sigui posat en context per tal de recobrar el seu significat i transcendència.

Contribució del cavaller pensionat Juan Phelipe

Imprès, 1773. Muntatge fotogràfic a partir de la imatge prèvia (dreta) i posterior (esquerra) a la seva restauració. Feu clic per engrandir la imatge.

En realitat no és tan sorprenent que “apareguin” documents. Els arxius no són magatzems de paper, són ens actius.  Els seus fons varien perquè fan adquisicions, reben donacions… i no sempre han vingut acompanyades d’una llista detallada i inventariada. Classificar els contiguts, ordenar, fer accessible, és una tasca que comporta temps i recurosos. Només quan es fan aquestes troballes aquest esforç té una repercussió mediàtica, però posa de manifest quant important és.
La constància de l’existència d’un document és tan important com la conservació física del mateix. Una cosa sense l’altra no té sentit.

Us presento els quatre iaiets de Sants:

  • Llovera consultor de la parròquia de Collsabadell (manuscrit en llatí), 1597.
  • Llibre del Sant Misteri del asotament de la Confraria dels espardenyers de Sant Fran[ces]ch (lligall en pergamí i paper verjurat), 1705.
  • Contribució del cavaller pensionat Juan Phelipe de Castaños. Imprès, 1773.
  • Contribucions i arbitris. Imprès, 1808.

Des de la meva ignorància com a documentalista, allò que em desperta major curiositat és el misteri del assotament de la Confraria dels espardenyers (van assotar-los a tots perquè les espardenyes eren defectuoses? O potser aquestes causaven nafres i lesions als malfactors, però no a la gent de bé?).

La documentació estava custodiada en condicions que garantien la seva estabilitat, i només es va haver d’intervenir en danys molt antics. La vàlua justificava un tractament de restauració dels danys més acusats: taques d’humitat, galeries de corcs, plecs amb estrips… entre d’altres.

Llibre del Sant Misteri del asotament

Detall del lligall de 1705 (“Llibre del Sant Misteri…”). Tenia galeries de corcs en una cantonada i també debilitament cel·lulòsic per infecció de fongs (imatge de l’esquerra). Després de la restauració (imatge de la dreta) les llacunes s’han reintegrat amb paper japó verjurat, i les àrees dèbils s’han reforçat amb paper japó més prim.

Llibre del Sant Misteri del asotamentEn una entrada a part descric el tractament d’un d’ells, que tenia la peculiaritat de tenir un segell lacrat. És cabdal preservar-lo intacte, no només per no alterar-ne la validesa legal, sinó també perquè la informació que se’n deriva està en el seu relleu, i això fa que l’aplanat del full esdevingui més complex (no podem pas aixafar-lo a la premsa!).

S’ha resolt l’atzucac fent un aplanat per tensió. Aquesta tensió no refereix al presumpte tremolor del pols del restaurador que ha d’intervenir un manuscrit d’aquesta antiguitat, sinó a l’aplicada per tibar els plecs del paper. I no s’aplana el relleu del segell, també? –us direu–. Doncs no. Vegeu com i perquè aquí.

Llibre del Sant Misteri del asotament Llibre del Sant Misteri del asotament

Compartir IGUAL citant AUTORA i ENLLAÇ

 

 


Contingut relacionat:
Restauració de manuscrits medievals en paper de draps amb galeries de corcs de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre (Tortosa)Restauració de manuscrits amb enquadernació flexible en pergamí amb solapaICPWH (Sarajevo): Possible solució per a les enquadernacions en ramaRestauració d’enquadernació semi-flexible en pergamíRestauració d’enquadernació flexible en pergamí amb solapaRestauració d'enquadernació semi-flexible amb fongsRestauració d'enquadernació semi-flexible en pergamí jaspiatRestauració d’incunables de la Biblioteca Carles RaholaRestauració de còdex manuscrit en pell i pergamírestauració de llibre lacat amb adhesius i altres vernissosrestauració d'enquadernació flexible en pergamí amb nervis de ferroestructures dels llibres medievals: enquadernacions gòtiques i romàniquesLlibres de cor i taller de restauració de la Biblioteca Nacional d'Espanyarestauració d'un àlbum de gran format amb enquadernació de pergamíEstudi de la consistència de las estructures dels llibresCaracterístiques dels llibres de llom buit i articulatrestauració de manuscrit, una enquadernació renaixentista en pell, amb un panyrestauració de capçades, i tipus de capçades en enquadernacions

Què en penses?

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.