Cocodrils, palmeres, residències de luxe… Què hi han perdut a Florida la Santíssima Trinitat de Dürer, Mr. Audubon i una restauradora de paper de la vella Europa?
Dues setmanes de vacances per visitar uns amics de Palm Beach acaben convertint-se en un fascinant projecte de col·laboració amb el taller de restauració South Florida Art Conservation, on he tingut l’oportunitat de veure (i tocar!) obres cabdals d’arreu del món.
Efectivament, al taller de restauració dirigit per Amparo Escolano i Jerónimo Pérez, els grans mestres entren i surten com si res: les obres de Rembrandt, de Dalí, de Picasso són el dia a dia per a ells. I també, per descomptat, de grans noms de les amèriques, com fou John James Audubon. Artista i ornitòleg de finals del s.XVIII, és l’autor de la magna obra “Ocells d’Amèrica” (1827-38), gran tant per la seva extensió, la qualitat científica, artística i també pel seu paper, que tenia el format més gran possible a l’època, el foli “doble elefant”. I és ben bé que a Amèrica, tot és molt més gran: des de les hamburgueses, fins als papers!

“Virginian Partridge (Northern Bobwhite) under attack by a young red-shouldered hawk”, il·lustració nº 76 de “Birds of America”, d’Audubon; gravada, impresa i acolorida per R. Havell.  L’arravatament i naturalitat de l’escena representada és digna d’una instantània del National Geographic, no és d’estranyar que causés sensació a la comunitat científica i artística de la seva època. A l’esquerra abans de restaurar; i a la dreta després de blanqueig per llum i durant l’aplanat a la taula amb buit.

Són precisament els gravats aquarel·lats d’Audubon els que motiven aquesta enriquidora col·laboració, i de la que me n’he endut el millor record, tant personal com professional. L’Amparo s’ha especialitzat en restauració de paper perque així li ho ha exigit el destí, i treballant amb ella aprenc tècniques aplicades normalment en restauració de pintura, com ara l’ús de la taula amb aspiració al buit per a l’aplanat de documents rebels, com els falcons i perdius d’Audubon, que no paraven quiets. I també intervencions pròpies del paper, com el blanqueig per efecte de la llum, d’espectaculars resultats, i sobre el que està pensant fer-ne una publicació. A més dels il·lustres en paper, en aquest taller també s’hi restaura escultura i pintura, el seu fort. Madrilenys de naixement, l’Amparo i en Jerónimo fan un magnífic tàndem professional i han consolidat la seva empresa a l’altra punta del món gràcies a la seva tenacitat i expertesa. D’aquesta complicitat i bona entesa en resulta un clima ideal per treballar, i també un llenguatge propi, que em fa petar de riure: “Jero, este print tan ripleao te lo flateneo yo en un momento!”

No només el senyor Audubon i una servidora hem fet el salt de les terres de la vella Europa als Estats Units: també ha patit la mateixa sort una Santíssima Trinitat d’Albrecht Dürer, que tot just els acaba d’arribar per a ser restaurada. És un cas interessantíssim, perquè té algunes llacunes que foren restaurades antigament. El retoc d’aquesta vetusta restauració deixa entendre que qui la va fer comptava amb un exemplar complet del que en va copiar les parts perdudes, que són prou semblants, i no inventades. O potser és que allò avui absent estava tan greument danyat que fou descartat per a ser substituït pel retoc?

El col·leccionista propietari de la xilografia no és insensible a tal raresa, i demana expressament de conservar els antics retocs. De la restauració actual podríem dir-ne doncs una mínima intervenció en tota regla, perquè només es tracten algunes taques d’oxidació i estrips perimetrals, alhora que respectant aquest retoc, que no per ser antic està obsolet. Els materials que el formen són innocus (paper, cola animal), separables i distingibles de l’original, i la imatge resultant no distorsiona la lectura de la obra, al mateix temps que és apreciable fixant-s’hi bé. Tractant-se d’una intervenció de ben bé de fa dos segles, sorprèn que compleixi tots els preceptes del codi deontològic de les restauracions actuals.

Encisada per la precisió i bellesa del traç de Dürer i alhora per la riquesa de la restauració de meu predecessor, us deixo fins a la propera entrada.

Actualització

Casualitats de la vida, uns anys més tard restauro un altre exemplar de la mateixa xil·lografia. En aquesta ocasió el client prefereix una intervenció més intensiva, així  que la rento ben rentada!

Agraïments:

Amparo Escolano y Jerónimo Pérez, grans restauradors, emprenedors amb coratge i fantàstiques persones. Moltes gràcies per aquesta meravellosa experiència. Awesome!!!