Somni d’una nit de confinament, restaurant documents

CASTELLANOenglish

Estimats amics,
Sembla que el confinament és quelcom com parar tota activitat, i això és exactament el què he fet: un stop-motion (“aturar moviment”), però sobre restauració de documents, és clar!

I, no, la restauració de paper no és un joc per a nens, ni el vídeo pretén animar a la gent a fer-ho a casa seva. És només un divertiment per a col·legues i amics, i en ell no he volgut amagar com d’apassionats som sobre la nostra professió, que ens dóna tantes alegries com maldecaps.

I és que la divulgació no és únicament necessària en l’entorn científic, també ho és en termes planers, i aquesta mini-restauradora ens mostra el procediment general de restauració d’un document per a aquells que no hi estiguin familiaritzats. És una ficció en tant que en la realitat no hi intervé maquinària de la construcció, ni els restauradors ens banyem junt amb els documents, de cap manera! Però les diverses etapes de restauració són prou fidedignes, encara que s’hagin escurçat i simplificat molt.

Gaudiu-lo!

I si no ets restaurador, a continuació tens els tractaments que tenen lloc durant el vídeo (es poden activar els subtítols per a veure’ls veure’ls simultàniament):

  • Anàlisis previs:
    Observar taques, estrips, esgrogueïment i altres característiques físiques, per tal de comprendre millor l’estat de conservació del document. El pH es mesura per tal d’analitzar el grau d’oxidació que han patit les fibres de cel·lulosa al llarg del temps, com d’àcid és el paper. Com més ho sigui, pitjor serà el seu envelliment (en aquest cas té un pH àcid, pels volts de 5,75).
  • Neteja en sec:
    La neteja en sec elimina la brutícia en superfície. Això no pot fer-se, per descomptat, en dibuixos a llapis i/o aquarel·les, entre d’altres.
  • Neteja humida
    No podem rentar un document sense abans haver comprovat la solubilitat de les tines en aigua. Normalment la tinta d’impressió dels diaris es pot sotmetre a una neteja aquosa sense patir danys. Fem servir un teixit no-teixit sintètic per a manipular el paper sense que se’ns trenqui durant el bany.
  • Assecat
  • Altres anàlisis:
    Si s’ha realitzat una desacidificació (afegint un agent químic alcalí que incrementi el pH durant el bany), aleshores tornem a mesurar el pH per a comprovar que efectivament ha pujat el pH. Un pH entorn de 7,5-8,5 està dins el rang de valors que garanteixen que el paper serà perdurable. En el vídeo s’aconsegueix un pH lleugerament alcalí: 7,5.
  • Consolidació:
    L’empeltat i reforç d’estrips implica seleccionar un paper amb propietats determinades: fibres llargues, bon envelliment i un color semblant a l’original. L’adhesiu ha de tenir també un bon envelliment, ser el suficientment flexible i no esgrogueir amb el temps.
  • Aplanat:
    La majoria de vegades l’aplanat es fa humectant el paper, deixant que es dilati per a després posar-lo sota pes, fins que s’assequi. En el vídeo el secant és una peça de feltre, que absorbeix la humitat del paper.

Subjecta a llicència Creative Commons. Compartir IGUAL citant AUTORA


Agraïments i dedicatòria:

  • Col·lecció privada March i Moles, propietari del paper de diari que es restaura.
  • Gemma Ventura, la veu de la mini-restauradora.
  • Dedico el vídeo i aquesta entrada del blog al meu estimat nebodet Alvaritu, que m’ha inspirat per la seva afició a veure vídeos stop-motion de Lego a YouTube (i també li he d’agrair que m’hagi deixat jugar amb els seus ninotets!)

Contingut relacionat:
conservació i preservació del patrimoni documentalConservación y restauración del lenguaje técnicoL'ofici i professió de la restauradora de paper i llibres

2 thoughts on “Somni d’una nit de confinament, restaurant documents

  1. Possiblement la pel·lícula de l’any.
    No se la poden perdre. Embogida i enlluernadora història, de ritme endiablat i hilarant guió, fet amb amor cap la professió. Creativa producció de complexa animació plena d’humor, per a tots els públics, fins i tot, restauradors, amb referències professionals útils.

    La mini-figura híper treballadora incansable, ens submergeix, en ocasions literalment, en el seu món laboral, ple de dificultats tècniques que va superant en una carrera plena d’obstacles superades amb perícia, no exemptes de tensió narrativa, amb moments d’ensurts ben resolts.

    Una barreja de Quentin Tarantino, sense sang, i Alan Rudolph, sense diàleg. Onomatopeies guturals en idioma universal, del tot entenedores, sense necessitat de doblatge, que la fan global i universal.
    Molt recomanable el seu visionat.

    Alfonso Sànchez

    • Hahahhaa…
      Caram Sr. Sànchez!
      Després d’aquesta crítica com si estessim al Festival de Cannes, m’inflo com un globus!
      Hahahha… moltíssimes gràcies!!!

Respon a Alfonso Sànchez Cancel·la les respostes

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.