No hi ha solució gordiana pel sofert restaurador

Guillotinar, o no guillotinar. És aquesta la qüestió?
El restaurador de llibres brega amb consideracions ètiques de primer ordre: ja sigui per les demandes del seu client, o per torbar l’equilibri entre preservació i funcionalitat. A més esperem que el resultat sigui agradable: ni massa nou, ni massa tronat, preservant-ho tot… però suficientment resistent?
Rarament es troba una solució salomònica que satisfaci tots els requisits.
Suposo que el restaurador de llibres no és dels que tallaria el nus gordià, sinó més aviat s’entretindria a desfer-lo tot i sabent que li pot dur tota una vida de patiments! Continua llegint

La clau perduda d’un llibre d’anys… i panys!

“San Cucufato, San Cucufato, con este pañuelo los huevos te ato, y hasta que la llave no aparezca ¡no te los desato!”
Per a restaurar segons quin manuscrits, cal encomanar-se a com més sants millor, i aquest n’és un, que tancava a pany i forrellat els secrets més ben cobejats de la indústria constructora del segle XVIII a Barcelona.
En aquesta entrada desentrellem misteris, obrim panys i restaurem l’estructura més aviat gòtica d’aquest manuscrit enquadernat en pell sencera, propietat de Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (CoAC). Continua llegint

De capçades i de corbates

Les capçades d’un llibre són com la corbata d’un vestit: una frivolitat que permet destacar-se al qui la porta. Són com la cirereta de l’enquadernació i reflecteixen el gust i perícia del seu artífex. Passarem revista als seus estils i aspecte, com al “Lecturas”. I anirem molt més enllà, esbrinant d’on venen, per a què serveixen… i perquè les encolades reben menys atencions per part dels restauradors? Quan hem de substituir-les i quan hem de restaurar-les? Els menys entesos us les mirareu amb uns altres ulls a partir d’ara, perquè, com les corbates, n’hi ha per a tots els gustos! Continua llegint