El retoc: un tabú en la restauració de paper?

El retoc és del més controvertit que trobarem en restauració, perquè implica establir quin aspecte volem que tingui l’objecte restaurat.
Al meu parer l’aparença d’un objecte històric és quasi tan important com la seva estabilitat físico-química, i la no-intervenció pot donar lloc a resultats poc agradosos que distorsionin més la llegibilitat i coherència de la obra que un objecte ben retocat.
Per molt que ens entestem en fer-ho el més neutre possible, el menys arbitrari, hem d’admetre que un bon retoc demana bon gust. Continua llegint

Dürer: De la vella Europa a Palm Beach

Cocodrils, palmeres, residències de luxe… Què hi han perdut a Florida la Santíssima Trinitat de Dürer, Mr. Audubon i una restauradora de paper de la vella Europa? Dues setmanes de vacances per visitar uns amics de Palm Beach acaben convertint-se … Continua llegint

Nova metodologia de restauració per retornar la flexibilitat al paper vegetal

Nova metodologia per retornar la flexibilitat perduda a papers vegetals impregnat amb fragilitat severa.
Els papers vegetals -tan utilitzats en dibuixos tècnics- tenen en comú que són transparents, però hi ha diferències significatives en el seu procés d’elaboració. Les seves propietats i comportament, seran doncs molt diversos. En el paper impregnat s’aplicava un oli o vernís per fer-lo transparent.
Explicació la restauració de diversos dibuixos en els que el vernís fou retirat per a substituir-lo posteriorment, i de com això permet que el paper es pugui manipular de forma segura sense perdre per això les propietats visuals que el caracteritzen. Continua llegint

Maleïts “celos”!

Quins són els perjudicis del celo? Es pot alliberar el patrimoni documental d’aquestes tires greixoses?
Explicació dels mecanismes de degradació d’aquesta històrica cinta “reparadora” que trobem en documents de tota mena, i de les possibilitats de restauració en cada cas. Continua llegint

Allò que el vent s’endugué

No m’agrada molt tenir llibres sobre la guerra, però he de reconèixer que aquest és especialment bonic. Que l’enquadernació sigui en vellut em va semblar tot un repte de cara a la seva restauració, que per la restano ha tingut majors complicacions.

Exposo la restauració d’aquest llibre pels maldecaps que m’ha donat quant a la resolució de les parts perdudes, les incrustacions en fusta. El laboriós treball de talla i el fet que la pèrdua fos considerable, sumat a que mancava un original del que copiar en bona part de les peces absents (els quatre escuts de les cantonades eren diferents) complicava bastant l’assumpte. Continua llegint