El retoc: un tabú en la restauració de paper?

El retoc és del més controvertit que trobarem en restauració, perquè implica establir quin aspecte volem que tingui l’objecte restaurat.
Al meu parer l’aparença d’un objecte històric és quasi tan important com la seva estabilitat físico-química, i la no-intervenció pot donar lloc a resultats poc agradosos que distorsionin més la llegibilitat i coherència de la obra que un objecte ben retocat.
Per molt que ens entestem en fer-ho el més neutre possible, el menys arbitrari, hem d’admetre que un bon retoc demana bon gust. Continua llegint

L’encapsulat com a recurs (desesperat) de restauració

Arriben al taller unes peces per a exposició: pressió, temps limitat… i per acabar-ho d’adobar es tracta d’uns papers vegetals amb cintes adhesives i tintes solubles en quasi tot.
Ja podrien ser obres de menys maldecap i més lluïment…
En aquesta entrada us explico el què faig, quan crec no poder fer quasi res:
Treure les cintes adhesives i no aconseguir aplanar la obra per tensió… :S
L’últim recurs és muntar-la en un un sistema de presentació que garanteix una tensió uniforme durant l’exposició.
Continua llegint

Gels, microemulsions i nanotecnologia aplicats a la restauració de paper: darrers avenços

Ressenya i resum de les jornades i taller pràctic “Nanosistemes. Aplicació en l’eliminació de cintes adhesives en suport cel·lulòsic”, que va tenir lloc a Madrid (6-8 de juny, 2018), en el marc del projecte europeu d’Investigació i Recerca NanoRestArt.
Parlem de gels químics, gels físics, orgànics i hidrogels. També de microemulsions i de tota mena de cintes adhesives, que trobem massa sovint en obra gràfica i llibres, i que acostumen a ser un autèntic mal del cap pel que fa a la seva restauració. Continua llegint