El retoc: un tabú en la restauració de paper?

El retoc és del més controvertit que trobarem en restauració, perquè implica establir quin aspecte volem que tingui l’objecte restaurat.
Al meu parer l’aparença d’un objecte històric és quasi tan important com la seva estabilitat físico-química, i la no-intervenció pot donar lloc a resultats poc agradosos que distorsionin més la llegibilitat i coherència de la obra que un objecte ben retocat.
Per molt que ens entestem en fer-ho el més neutre possible, el menys arbitrari, hem d’admetre que un bon retoc demana bon gust. Continua llegint

L’encapsulat com a recurs (desesperat) de restauració

Arriben al taller unes peces per a exposició: pressió, temps limitat… i per acabar-ho d’adobar es tracta d’uns papers vegetals amb cintes adhesives i tintes solubles en quasi tot.
Ja podrien ser obres de menys maldecap i més lluïment…
En aquesta entrada us explico el què faig, quan crec no poder fer quasi res:
Treure les cintes adhesives i no aconseguir aplanar la obra per tensió… :S
L’últim recurs és muntar-la en un un sistema de presentació que garanteix una tensió uniforme durant l’exposició.
Continua llegint

El mirall de plata en les fotografies: nou procediment d’eliminació

“El mirall de plata en les fotografies: importància, mecanisme d’aparició i nou procediment d’eliminació”, de Jordi Mestre, Josep Mª Vergés i una servidora.
Ben aviat publicarem un vídeo perquè vegeu lo fàcil i revolucionari d’aquest nou mètode! Continua llegint

Tècniques orientals per a la restauració dels esbossos de Sorolla

Els esbossos de Sorolla representen l’espontaneïtat, la genialitat i la fase creativa i estat pur. Llur restauració comparteix amb ells aquesta essencialitat, aquest caràcter del mínim necessari amb un efecte total. La restauració s’ha fet al més pur estil Sōkō, o sigui Japonès. O no tan pur, perquè enlloc de Karibari s’han fet servir unes taules de fusta. Hauràs de llegir aquesta entrada si vols saber com, i què són el washi, kakishibu, noribake i demés. Continua llegint

De capçades i de corbates

Les capçades d’un llibre són com la corbata d’un vestit: una frivolitat que permet destacar-se al qui la porta. Són com la cirereta de l’enquadernació i reflecteixen el gust i perícia del seu artífex. Passarem revista als seus estils i aspecte, com al “Lecturas”. I anirem molt més enllà, esbrinant d’on venen, per a què serveixen… i perquè les encolades reben menys atencions per part dels restauradors? Quan hem de substituir-les i quan hem de restaurar-les? Els menys entesos us les mirareu amb uns altres ulls a partir d’ara, perquè, com les corbates, n’hi ha per a tots els gustos! Continua llegint

Restauració dels “Estralls de la guerra” de Goya

Hi ha feines… i feines; i quan el Sr. Goya pica a la porta, al taller li posem l’alfombra vermella: passi, passi!
Primera edició, de 1863 (portada). La sèrie de gravats dels estralls de la guerra de Francisco Goya va arribar al taller tota sencera, amb els seus 80 aiguaforts, corresponents a la primeríssima edició Continua llegint

Restauració “a la carta” amb Richard Wolbers

Col·legues de penes i alegries, restauradors, heus ací perque estic tan emocionada amb el curs de Richard Wolbers sobre neteja, banys i eliminació de taques en paper de la UPV: Es tracta de fer de cada restauració una espècie de vestit a mida per al nostre objecte, amb una mínima intervenció. Ens parla de gels, dissolvents, tensioactius, pH i conductivitat.
Ni en els meus deliris més alienats m’hauria imaginat que la química em resultaria tan pròxima, senzilla i útil. Moltes gràcies Richard, t’ho devem a tu. Continua llegint

El químic i el restaurador: una relació amor/odi

Una experiència catàrtica, així podríem descriure el què suposa per a un restaurador assistir a un curs de química. Hi anem amb un cert respecte, (per no dir basarda) i l’anhel de que ens descobreixin un reactiu miraculós que canviï la nostra vida.
El pobre restaurador amb prou feines podrà tenir una discussió tu a tu amb un químic, ja sigui sobre les reaccions que s’esdevenen durant la restauració, o el mateix envelliment de l’obra; i no obstant cal que el qüestioni, que mantingui viu aquest diàleg.
Però gràcies a Richard Wolbers, crec haver fet les paus amb la química de la restauració i els seus científics. Continua llegint

Dürer: De la vella Europa a Palm Beach

Cocodrils, palmeres, residències de luxe… Què hi han perdut a Florida la Santíssima Trinitat de Dürer, Mr. Audubon i una restauradora de paper de la vella Europa? Dues setmanes de vacances per visitar uns amics de Palm Beach acaben convertint-se … Continua llegint

Tinc fongs! (…o tinc fòxing?)

El fòxing són fongs… o no?
Una de les majors preocupacions en arxius i biblioteques és la presència de fongs. I amb raó: es desenvolupen sense estridències, i quan els detectem hi pot haver hagut pèrdua irreversible d’informació.
Abans de començar a estirar-nos dels cabells, cal identificar si els símptomes delaten efectivament la presència de fongs, o bé es tracta de fòxing. Continua llegint

Llibres de cor, i molt més, a la Biblioteca Nacional

De la mà de Luís Crespo i Arsenio Sánchez, restauradors a la Biblioteca Nacional, ens endinsem en el fascinant món del llibre: miniatures il·luminades, llibres de cor, manuscrits …
Recursos tecnològics punters, tradició mil·lenària, i sobretot la seva experiència i bon criteri, permeten la recuperació d’aquestes joies bibliogràfiques exposades ara a la Biblioteca Nacional. Continua llegint

Mínima intervenció en documents de la Serra i Balet

Aquesta documentació és un bon exemple dels tractaments estàndards, la famosa “mínima intervenció” a la que es sotmeten els documents poc danyats als que volem perllongar la seva vida: Desinfecció, extracció de clips i grapes, consolidació i encapsulat Continua llegint

TBO: De la ferralla a l’arxiu, un tresor salvat

¿Un tresor documental trobat entre la ferralla d’una deixalleria? De l’insòlit descobriment se’n presenta avui una exposició a l’Arxiu Municipal Districte de Sants-Montjuïc: Manufactures Serra i Balet en postguerra. El TBO que va resultar d’aquesta troballa es va fer amb … Continua llegint

Els “paperets ADLAN” i el tacte

De com ens “motivem” els restauradors, amb peces molt malmeses, o molt boniques… Servidora s’emociona amb els “paperets ADLAN” del Col·legi d’arquitectes de Catalunya, que ara fa uns anys van passar per les meves mans, i us convida a participar en la seva digitalització. Continua llegint

El valor de les coses

La reintegració és probablement el més controvertit d’una restauració, perque demana l’establiment d’un criteri per tractar l’absència, i això implica posicionar-se en aspectes gens banals:
Quin és el valor o significat de l’objecte, quan únic és i quina és la seva funció (o la de la part afectada) i a partir d’aquí, i tenint en compte el seu estat de conservació, els restauradors mirem de trobar el criteri més adient a l’hora d’intervenir. Continua llegint