El retoc: un tabú en la restauració de paper?

El retoc és del més controvertit que trobarem en restauració, perquè implica establir quin aspecte volem que tingui l’objecte restaurat.
Al meu parer l’aparença d’un objecte històric és quasi tan important com la seva estabilitat físico-química, i la no-intervenció pot donar lloc a resultats poc agradosos que distorsionin més la llegibilitat i coherència de la obra que un objecte ben retocat.
Per molt que ens entestem en fer-ho el més neutre possible, el menys arbitrari, hem d’admetre que un bon retoc demana bon gust. Continua llegint

L’encapsulat com a recurs (desesperat) de restauració

Arriben al taller unes peces per a exposició: pressió, temps limitat… i per acabar-ho d’adobar es tracta d’uns papers vegetals amb cintes adhesives i tintes solubles en quasi tot.
Ja podrien ser obres de menys maldecap i més lluïment…
En aquesta entrada us explico el què faig, quan crec no poder fer quasi res:
Treure les cintes adhesives i no aconseguir aplanar la obra per tensió… :S
L’últim recurs és muntar-la en un un sistema de presentació que garanteix una tensió uniforme durant l’exposició.
Continua llegint

La clau perduda d’un llibre d’anys… i panys!

“San Cucufato, San Cucufato, con este pañuelo los huevos te ato, y hasta que la llave no aparezca ¡no te los desato!”
Per a restaurar segons quin manuscrits, cal encomanar-se a com més sants millor, i aquest n’és un, que tancava a pany i forrellat els secrets més ben cobejats de la indústria constructora del segle XVIII a Barcelona.
En aquesta entrada desentrellem misteris, obrim panys i restaurem l’estructura més aviat gòtica d’aquest manuscrit enquadernat en pell sencera, propietat de Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (CoAC). Continua llegint

Tècniques orientals per a la restauració dels esbossos de Sorolla

Els esbossos de Sorolla representen l’espontaneïtat, la genialitat i la fase creativa i estat pur. Llur restauració comparteix amb ells aquesta essencialitat, aquest caràcter del mínim necessari amb un efecte total. La restauració s’ha fet al més pur estil Sōkō, o sigui Japonès. O no tan pur, perquè enlloc de Karibari s’han fet servir unes taules de fusta. Hauràs de llegir aquesta entrada si vols saber com, i què són el washi, kakishibu, noribake i demés. Continua llegint

De capçades i de corbates

Les capçades d’un llibre són com la corbata d’un vestit: una frivolitat que permet destacar-se al qui la porta. Són com la cirereta de l’enquadernació i reflecteixen el gust i perícia del seu artífex. Passarem revista als seus estils i aspecte, com al “Lecturas”. I anirem molt més enllà, esbrinant d’on venen, per a què serveixen… i perquè les encolades reben menys atencions per part dels restauradors? Quan hem de substituir-les i quan hem de restaurar-les? Els menys entesos us les mirareu amb uns altres ulls a partir d’ara, perquè, com les corbates, n’hi ha per a tots els gustos! Continua llegint

El restaurador que desplastifiqui una carta plastificada, bon desplastificador serà!

El manuscrit està plastificat… Qui el desplastificarà? El restaurador que el desplastifiqui, bon desplastificador (de paper) serà!
Tenim una història personal, un manuscrit històric, una laminadora embogida i un desenllaç. Parlem de polímers sintètics, tipus de laminacions i d’encapsulats. Tot plegat amanit amb PFTE, TFA, HFIP, PE, DMSO, PET… pim, patapam i PUM!… Un còctel explosiu, però irresistible. Continua llegint

Curs de reintegració i retoc en restauració de paper (2016)

Iguales el color però no la textura? ¿L’acabat et dóna guerra? ¿La tinció t’exaspera? Amb aquest curs aconseguiràs retocar i reintegrar amb més seguretat i èxit. Continua llegint

Restauració dels “Estralls de la guerra” de Goya

Hi ha feines… i feines; i quan el Sr. Goya pica a la porta, al taller li posem l’alfombra vermella: passi, passi!
Primera edició, de 1863 (portada). La sèrie de gravats dels estralls de la guerra de Francisco Goya va arribar al taller tota sencera, amb els seus 80 aiguaforts, corresponents a la primeríssima edició Continua llegint

Restauració “a la carta” amb Richard Wolbers

Col·legues de penes i alegries, restauradors, heus ací perque estic tan emocionada amb el curs de Richard Wolbers sobre neteja, banys i eliminació de taques en paper de la UPV: Es tracta de fer de cada restauració una espècie de vestit a mida per al nostre objecte, amb una mínima intervenció. Ens parla de gels, dissolvents, tensioactius, pH i conductivitat.
Ni en els meus deliris més alienats m’hauria imaginat que la química em resultaria tan pròxima, senzilla i útil. Moltes gràcies Richard, t’ho devem a tu. Continua llegint

Dürer: De la vella Europa a Palm Beach

Cocodrils, palmeres, residències de luxe… Què hi han perdut a Florida la Santíssima Trinitat de Dürer, Mr. Audubon i una restauradora de paper de la vella Europa? Dues setmanes de vacances per visitar uns amics de Palm Beach acaben convertint-se … Continua llegint

Restauració de paper vegetal, a la berlinesa

Res m’agrada tant com veure altres tallers de restauració de paper, especialment si són privats. Acostumen a dur l’empremta d’una vocació personal, tenen un caliu que rares vegades és tan present en tallers institucionals. Observo la distribució de l’espai, les eines, els pots… al taller de Hildegard Homburger. Quina millor manera de fer el xafarder que convertir-me en restauradora berlinesa per dos dies? Continua llegint

Els ciclistes de Sants ja no estan de pega

Els ciclistes de Sants van arribar al taller garranyigant, més que no pas pedalant!
Estrips, fòxing, enfosquiment, fragilitat, acidesa… Tots aquests danys han estat curosament tractats perque puguin fer meta esplendorosos a l’arxiu de Sants-Montjuïc, on estan exposats.
Perquè, qui diu que en apropar-se a la vuitantena no es pot fer goig o anar en bicicleta? Fixeu-vos sinó amb en Ricardo, el ciclista… qui l’ha vist, i qui el veu: dóna una catalana volta, i les que faci falta, a cartells molt més joves! Continua llegint

Bibliòpates: El cas del llibre lacat

Hem de témer els bibliòpates? O potser els hem de fer un monument? Qui són? Alerta! Perquè poden ser entre nosaltres… o fins i tot nosaltres ho som?!
Us convido a llegir el cas del llibre lacat, per conèixer millor aquests personatges… Continua llegint

Aplanat per tensió en restauració de documents

L’aplanat per tensió és una alternativa a la premsa, i pot resultar útil en cassos de documents amb petjada o segells en sec, segells lacrats, i també per a cassos de pergamins manuscrits amb tintes. Explicació a partir dels documents recentment trobats de l’Arxiu Municipal Districte de Sants-Montjuïc Continua llegint

Recuperats els documents més antics de l’arxiu de Sants-Montjuïc

Recentment l’Arxiu Municipal del Districte de Sants Montjuïc ha recuperat els que resulten ser els documents més antics del seu fons.
D’on han sortit, aquests orfes adoptats per l’arxiu? En quin estat de conservació estaven? Com es restauraran? Continua llegint