Mètode eficient i segur per a treure el mirall de plata en fotografies

Per fi! un tractament definitiu, segur i eficient per a treure el mirall de plata en les fotografies històriques, i que canviarà la manera com aquest problema tan generalitzat en els arxius fotogràfics s’ha abordat amb més o menys fortuna. Vegeu el vídeo per comprovar-ne els resultats. Continua llegint

L’encapsulat com a recurs (desesperat) de restauració

Arriben al taller unes peces per a exposició: pressió, temps limitat… i per acabar-ho d’adobar es tracta d’uns papers vegetals amb cintes adhesives i tintes solubles en quasi tot.
Ja podrien ser obres de menys maldecap i més lluïment…
En aquesta entrada us explico el què faig, quan crec no poder fer quasi res:
Treure les cintes adhesives i no aconseguir aplanar la obra per tensió… :S
L’últim recurs és muntar-la en un un sistema de presentació que garanteix una tensió uniforme durant l’exposició.
Continua llegint

La clau perduda d’un llibre d’anys… i panys!

“San Cucufato, San Cucufato, con este pañuelo los huevos te ato, y hasta que la llave no aparezca ¡no te los desato!”
Per a restaurar segons quin manuscrits, cal encomanar-se a com més sants millor, i aquest n’és un, que tancava a pany i forrellat els secrets més ben cobejats de la indústria constructora del segle XVIII a Barcelona.
En aquesta entrada desentrellem misteris, obrim panys i restaurem l’estructura més aviat gòtica d’aquest manuscrit enquadernat en pell sencera, propietat de Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (CoAC). Continua llegint

Gels, microemulsions i nanotecnologia aplicats a la restauració de paper: darrers avenços

Ressenya i resum de les jornades i taller pràctic “Nanosistemes. Aplicació en l’eliminació de cintes adhesives en suport cel·lulòsic”, que va tenir lloc a Madrid (6-8 de juny, 2018), en el marc del projecte europeu d’Investigació i Recerca NanoRestArt.
Parlem de gels químics, gels físics, orgànics i hidrogels. També de microemulsions i de tota mena de cintes adhesives, que trobem massa sovint en obra gràfica i llibres, i que acostumen a ser un autèntic mal del cap pel que fa a la seva restauració. Continua llegint

De capçades i de corbates

Les capçades d’un llibre són com la corbata d’un vestit: una frivolitat que permet destacar-se al qui la porta. Són com la cirereta de l’enquadernació i reflecteixen el gust i perícia del seu artífex. Passarem revista als seus estils i aspecte, com al “Lecturas”. I anirem molt més enllà, esbrinant d’on venen, per a què serveixen… i perquè les encolades reben menys atencions per part dels restauradors? Quan hem de substituir-les i quan hem de restaurar-les? Els menys entesos us les mirareu amb uns altres ulls a partir d’ara, perquè, com les corbates, n’hi ha per a tots els gustos! Continua llegint

El restaurador que desplastifiqui una carta plastificada, bon desplastificador serà!

El manuscrit està plastificat… Qui el desplastificarà? El restaurador que el desplastifiqui, bon desplastificador (de paper) serà!
Tenim una història personal, un manuscrit històric, una laminadora embogida i un desenllaç. Parlem de polímers sintètics, tipus de laminacions i d’encapsulats. Tot plegat amanit amb PFTE, TFA, HFIP, PE, DMSO, PET… pim, patapam i PUM!… Un còctel explosiu, però irresistible. Continua llegint

La diplomàtica tinta neutra

Què és la tinta neutra?
Una tinta de pH=7? Una tinta transparent? Amb la diplomàtica tinta neutra, enceto una sèrie d’entrades que miraran d’explicar l’eterna pregunta: “Què passa quan falta un tros? La controvèrsia està assegurada fem el què fem (fins i tot quan no fem res), i els restauradors tenim garantit que la decisió no agradarà a tothom, doncs els criteris són canviants i subjectius. Continua llegint

El misteri dels nervis de ferro en un manuscrit andorrà

L’Esther no s’atabala davant l’empresa que l’ocupa: treure una reparació antiga que deformava uns pergamins mansucrits. No puc estar més d’acord amb ella quan diu que és molt més complex restaurar quelcom que ja ha estat restaurat, que no pas documents … Continua llegint

Restauració dels “Estralls de la guerra” de Goya

Hi ha feines… i feines; i quan el Sr. Goya pica a la porta, al taller li posem l’alfombra vermella: passi, passi!
Primera edició, de 1863 (portada). La sèrie de gravats dels estralls de la guerra de Francisco Goya va arribar al taller tota sencera, amb els seus 80 aiguaforts, corresponents a la primeríssima edició Continua llegint

Restauració “a la carta” amb Richard Wolbers

Col·legues de penes i alegries, restauradors, heus ací perque estic tan emocionada amb el curs de Richard Wolbers sobre neteja, banys i eliminació de taques en paper de la UPV: Es tracta de fer de cada restauració una espècie de vestit a mida per al nostre objecte, amb una mínima intervenció. Ens parla de gels, dissolvents, tensioactius, pH i conductivitat.
Ni en els meus deliris més alienats m’hauria imaginat que la química em resultaria tan pròxima, senzilla i útil. Moltes gràcies Richard, t’ho devem a tu. Continua llegint

El químic i el restaurador: una relació amor/odi

Una experiència catàrtica, així podríem descriure el què suposa per a un restaurador assistir a un curs de química. Hi anem amb un cert respecte, (per no dir basarda) i l’anhel de que ens descobreixin un reactiu miraculós que canviï la nostra vida.
El pobre restaurador amb prou feines podrà tenir una discussió tu a tu amb un químic, ja sigui sobre les reaccions que s’esdevenen durant la restauració, o el mateix envelliment de l’obra; i no obstant cal que el qüestioni, que mantingui viu aquest diàleg.
Però gràcies a Richard Wolbers, crec haver fet les paus amb la química de la restauració i els seus científics. Continua llegint

Aquest document s’autodestruirà en 30 segons!

O de com treure el celo, sense treure’l, sinó tot el contrari Hem parlat de bibliòpates, de mals usos i de com eradicar els seus efectes… Però, què passa quan és la mateixa obra, la causant de la seva degradació? … Continua llegint

Els ciclistes de Sants ja no estan de pega

Els ciclistes de Sants van arribar al taller garranyigant, més que no pas pedalant!
Estrips, fòxing, enfosquiment, fragilitat, acidesa… Tots aquests danys han estat curosament tractats perque puguin fer meta esplendorosos a l’arxiu de Sants-Montjuïc, on estan exposats.
Perquè, qui diu que en apropar-se a la vuitantena no es pot fer goig o anar en bicicleta? Fixeu-vos sinó amb en Ricardo, el ciclista… qui l’ha vist, i qui el veu: dóna una catalana volta, i les que faci falta, a cartells molt més joves! Continua llegint

Bibliòpates: El cas del llibre lacat

Hem de témer els bibliòpates? O potser els hem de fer un monument? Qui són? Alerta! Perquè poden ser entre nosaltres… o fins i tot nosaltres ho som?!
Us convido a llegir el cas del llibre lacat, per conèixer millor aquests personatges… Continua llegint

Recuperats els documents més antics de l’arxiu de Sants-Montjuïc

Recentment l’Arxiu Municipal del Districte de Sants Montjuïc ha recuperat els que resulten ser els documents més antics del seu fons.
D’on han sortit, aquests orfes adoptats per l’arxiu? En quin estat de conservació estaven? Com es restauraran? Continua llegint