El retoc: un tabú en la restauració de paper?

El retoc és del més controvertit que trobarem en restauració, perquè implica establir quin aspecte volem que tingui l’objecte restaurat.
Al meu parer l’aparença d’un objecte històric és quasi tan important com la seva estabilitat físico-química, i la no-intervenció pot donar lloc a resultats poc agradosos que distorsionin més la llegibilitat i coherència de la obra que un objecte ben retocat.
Per molt que ens entestem en fer-ho el més neutre possible, el menys arbitrari, hem d’admetre que un bon retoc demana bon gust. Continua llegint

Alliberem tensions, per a un millor 2019

Us desitgem bones festes i millor (i restaurat!) 2019, deslliurant-vos de nusos i tensions, si més no, en els pergamins. Continua llegint

Gels, microemulsions i nanotecnologia aplicats a la restauració de paper: darrers avenços

Ressenya i resum de les jornades i taller pràctic “Nanosistemes. Aplicació en l’eliminació de cintes adhesives en suport cel·lulòsic”, que va tenir lloc a Madrid (6-8 de juny, 2018), en el marc del projecte europeu d’Investigació i Recerca NanoRestArt.
Parlem de gels químics, gels físics, orgànics i hidrogels. També de microemulsions i de tota mena de cintes adhesives, que trobem massa sovint en obra gràfica i llibres, i que acostumen a ser un autèntic mal del cap pel que fa a la seva restauració. Continua llegint

Curs de reintegració i retoc en restauració de paper (2016)

Iguales el color però no la textura? ¿L’acabat et dóna guerra? ¿La tinció t’exaspera? Amb aquest curs aconseguiràs retocar i reintegrar amb més seguretat i èxit. Continua llegint

Restauració “a la carta” amb Richard Wolbers

Col·legues de penes i alegries, restauradors, heus ací perque estic tan emocionada amb el curs de Richard Wolbers sobre neteja, banys i eliminació de taques en paper de la UPV: Es tracta de fer de cada restauració una espècie de vestit a mida per al nostre objecte, amb una mínima intervenció. Ens parla de gels, dissolvents, tensioactius, pH i conductivitat.
Ni en els meus deliris més alienats m’hauria imaginat que la química em resultaria tan pròxima, senzilla i útil. Moltes gràcies Richard, t’ho devem a tu. Continua llegint

El químic i el restaurador: una relació amor/odi

Una experiència catàrtica, així podríem descriure el què suposa per a un restaurador assistir a un curs de química. Hi anem amb un cert respecte, (per no dir basarda) i l’anhel de que ens descobreixin un reactiu miraculós que canviï la nostra vida.
El pobre restaurador amb prou feines podrà tenir una discussió tu a tu amb un químic, ja sigui sobre les reaccions que s’esdevenen durant la restauració, o el mateix envelliment de l’obra; i no obstant cal que el qüestioni, que mantingui viu aquest diàleg.
Però gràcies a Richard Wolbers, crec haver fet les paus amb la química de la restauració i els seus científics. Continua llegint

Restauració de paper vegetal, a la berlinesa

Res m’agrada tant com veure altres tallers de restauració de paper, especialment si són privats. Acostumen a dur l’empremta d’una vocació personal, tenen un caliu que rares vegades és tan present en tallers institucionals. Observo la distribució de l’espai, les eines, els pots… al taller de Hildegard Homburger. Quina millor manera de fer el xafarder que convertir-me en restauradora berlinesa per dos dies? Continua llegint

“Smart books” i terrorisme bibliogràfic

Els terroristes no sempre duen malls o explosius, ni venen de fora, pot tractar-se fins i tot de persones al càrrec de col·leccions. Hem de fer-los front i salvaguardar els “smart books”: llibres antics intel·ligentment confeccionats, tals que cap material interfereixi en l’altre, al contrari, creant sinergies formidables. Cadascun té les seves peculiaritats, la seva bellesa i la seva funció. Són un compendi tecnològic, sociocultural i artístic del moment i lloc en què van ser creats Continua llegint