El retoc: un tabú en la restauració de paper?

El retoc és del més controvertit que trobarem en restauració, perquè implica establir quin aspecte volem que tingui l’objecte restaurat.
Al meu parer l’aparença d’un objecte històric és quasi tan important com la seva estabilitat físico-química, i la no-intervenció pot donar lloc a resultats poc agradosos que distorsionin més la llegibilitat i coherència de la obra que un objecte ben retocat.
Per molt que ens entestem en fer-ho el més neutre possible, el menys arbitrari, hem d’admetre que un bon retoc demana bon gust. Continua llegint

Tècniques orientals per a la restauració dels esbossos de Sorolla

Els esbossos de Sorolla representen l’espontaneïtat, la genialitat i la fase creativa i estat pur. Llur restauració comparteix amb ells aquesta essencialitat, aquest caràcter del mínim necessari amb un efecte total. La restauració s’ha fet al més pur estil Sōkō, o sigui Japonès. O no tan pur, perquè enlloc de Karibari s’han fet servir unes taules de fusta. Hauràs de llegir aquesta entrada si vols saber com, i què són el washi, kakishibu, noribake i demés. Continua llegint

Els ciclistes de Sants ja no estan de pega

Els ciclistes de Sants van arribar al taller garranyigant, més que no pas pedalant!
Estrips, fòxing, enfosquiment, fragilitat, acidesa… Tots aquests danys han estat curosament tractats perque puguin fer meta esplendorosos a l’arxiu de Sants-Montjuïc, on estan exposats.
Perquè, qui diu que en apropar-se a la vuitantena no es pot fer goig o anar en bicicleta? Fixeu-vos sinó amb en Ricardo, el ciclista… qui l’ha vist, i qui el veu: dóna una catalana volta, i les que faci falta, a cartells molt més joves! Continua llegint

Restauració d’un cartell escolar del període de la guerra civil

Aquest mapa de Catalunya representa els típics cartells escolars: amb els seus llistons per penjar i enrotllar, i entelat pel revers. Els vernissaven amb goma laca per protegir-los de l’abrasió i fer-los més impermeables. Estava fet sobre dos papers impresos, encolats per una franja horitzontal central. És de 1936, tot just esclatava la guerra civil espanyola.
Infinitat de microfissures erosionaven la superfície originalment llisa del paper imprès. La imatge de dalt, a llum rasant, mostra com l’eliminació del vernís original ha permès hidratar de nou el paper, retornant-li l’elasticitat. Continua llegint

Allò que el vent s’endugué

No m’agrada molt tenir llibres sobre la guerra, però he de reconèixer que aquest és especialment bonic. Que l’enquadernació sigui en vellut em va semblar tot un repte de cara a la seva restauració, que per la restano ha tingut majors complicacions.

Exposo la restauració d’aquest llibre pels maldecaps que m’ha donat quant a la resolució de les parts perdudes, les incrustacions en fusta. El laboriós treball de talla i el fet que la pèrdua fos considerable, sumat a que mancava un original del que copiar en bona part de les peces absents (els quatre escuts de les cantonades eren diferents) complicava bastant l’assumpte. Continua llegint