gravat
A continuació les entrades de blog relacionades amb gravat:
La bellesa (i concurs nadalenc!)
La bellesa ens envolta: en l'escriptura d'un manuscrit, les tanques d'un llibre, la petjada d'una xilografia o el traç en les línies d'un dibuix. En la felicitació d'enguany hi ha obres restaurades d'Albrecht Dürer, Ramon Casas, Jean-Auguste Dominique Ingres, Salvador Dalí, Joan Miró, Sam Cobean, Bruegel, un llibre manuscrit del s. XIV i una ornitologia d'Aldrovandi amb enquadernació en pergamí sobre cobertes de fusta.
Que el 2023 sigui… estel·lar!
Per a un Nadal i nou any, estel·lars! ...aquest any, amb premi. Participa al concurs!
No hi ha solució gordiana per al sofert restaurador
Guillotinar, o no guillotinar. És aquesta la qüestió? El restaurador de llibres brega amb consideracions ètiques de primer ordre: ja sigui per les demandes del seu client, o per torbar l'equilibri entre preservació i funcionalitat. A més esperem que el resultat sigui agradable: ni massa nou, ni massa tronat, preservant-ho tot... però suficientment resistent? Rarament es troba una solució salomònica que satisfaci tots els requisits. Suposo que el restaurador de llibres no és dels que tallaria el nus gordià, sinó més aviat s'entretindria a desfer-lo tot i sabent que li pot dur tota una vida de patiments!
La clau perduda d’un llibre d’anys… i panys!
"San Cucufato, San Cucufato, con este pañuelo los huevos te ato, y hasta que la llave no aparezca ¡no te los desato!" Per a restaurar segons quin manuscrits, cal encomanar-se a com més sants millor, i aquest n'és un, que tancava a pany i forrellat els secrets més ben cobejats de la indústria constructora del segle XVIII a Barcelona. En aquesta entrada desentrellem misteris, obrim panys i restaurem l'estructura més aviat gòtica d'aquest manuscrit enquadernat en pell sencera, propietat de Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (CoAC).
La diplomàtica tinta neutra
Què és la tinta neutra? Una tinta de pH=7? Una tinta transparent? Amb la diplomàtica tinta neutra, enceto una sèrie d'entrades que miraran d'explicar l'eterna pregunta: "Què passa quan falta un tros? La controvèrsia està assegurada fem el què fem (fins i tot quan no fem res), i els restauradors tenim garantit que la decisió no agradarà a tothom, doncs els criteris són canviants i subjectius.
Restauració dels “Estralls de la guerra” de Goya
Hi ha feines... i feines; i quan el Sr. Goya pica a la porta, al taller li posem l'alfombra vermella: passi, passi! Primera edició, de 1863 (portada). La sèrie de gravats dels estralls de la guerra de Francisco Goya va arribar al taller tota sencera, amb els seus 80 aiguaforts, corresponents a la primeríssima edició
Dürer: De la vella Europa a Palm Beach
Cocodrils, palmeres, residències de luxe… [...]
Els ciclistes de Sants ja no estan de pega
Els ciclistes de Sants van arribar al taller garranyigant, més que no pas pedalant! Estrips, fòxing, enfosquiment, fragilitat, acidesa... Tots aquests danys han estat curosament tractats perque puguin fer meta esplendorosos a l'arxiu de Sants-Montjuïc, on estan exposats. Perquè, qui diu que en apropar-se a la vuitantena no es pot fer goig o anar en bicicleta? Fixeu-vos sinó amb en Ricardo, el ciclista... qui l'ha vist, i qui el veu: dóna una catalana volta, i les que faci falta, a cartells molt més joves!
Allò que el vent s’endugué
No m'agrada molt tenir llibres sobre la guerra, però he de reconèixer que aquest és especialment bonic. Que l'enquadernació sigui en vellut em va semblar tot un repte de cara a la seva restauració, que per la restano ha tingut majors complicacions. Exposo la restauració d'aquest llibre pels maldecaps que m'ha donat quant a la resolució de les parts perdudes, les incrustacions en fusta. El laboriós treball de talla i el fet que la pèrdua fos considerable, sumat a que mancava un original del que copiar en bona part de les peces absents (els quatre escuts de les cantonades eren diferents) complicava bastant l'assumpte.
