mínima intervenció
En què consisteix la famosa mínima intervenció?
Llargs debats hi ha sobre el tema, i infinites definicions. Al meu entendre és la mínima necessària per a garantir la conservació de l’objecte, sense pretendre resoldre danys existents que no impliquin un major deteriorament.
A continuació les entrades de blog relacionades amb mínima intervenció:
El retoc: un tabú en la restauració de paper?
El retoc és del més controvertit que trobarem en restauració, perquè implica establir quin aspecte volem que tingui l'objecte restaurat. Al meu parer l'aparença d'un objecte històric és quasi tan important com la seva estabilitat físico-química, i la no-intervenció pot donar lloc a resultats poc agradosos que distorsionin més la llegibilitat i coherència de la obra que un objecte ben retocat. Per molt que ens entestem en fer-ho el més neutre possible, el menys arbitrari, hem d'admetre que un bon retoc demana bon gust.
L’encapsulat com a recurs (desesperat) de restauració
Arriben al taller unes peces per a exposició: pressió, temps limitat... i per acabar-ho d'adobar es tracta d'uns papers vegetals amb cintes adhesives i tintes solubles en quasi tot. Ja podrien ser obres de menys maldecap i més lluïment... En aquesta entrada us explico el què faig, quan crec no poder fer quasi res: Treure les cintes adhesives i no aconseguir aplanar la obra per tensió... :S L'últim recurs és muntar-la en un un sistema de presentació que garanteix una tensió uniforme durant l'exposició.
El mirall de plata en les fotografies: nou procediment d’eliminació
“El mirall de plata en les fotografies: importància, mecanisme d’aparició i nou procediment d’eliminació”, de Jordi Mestre, Josep Mª Vergés i una servidora. Ben aviat publicarem un vídeo perquè vegeu lo fàcil i revolucionari d'aquest nou mètode!
Tècniques orientals per a la restauració dels esbossos de Sorolla
Els esbossos de Sorolla representen l'espontaneïtat, la genialitat i la fase creativa i estat pur. Llur restauració comparteix amb ells aquesta essencialitat, aquest caràcter del mínim necessari amb un efecte total. La restauració s'ha fet al més pur estil Sōkō, o sigui Japonès. O no tan pur, perquè enlloc de Karibari s'han fet servir unes taules de fusta. Hauràs de llegir aquesta entrada si vols saber com, i què són el washi, kakishibu, noribake i demés.
De capçades i de corbates
Les capçades d'un llibre són com la corbata d'un vestit: una frivolitat que permet destacar-se al qui la porta. Són com la cirereta de l'enquadernació i reflecteixen el gust i perícia del seu artífex. Passarem revista als seus estils i aspecte, com al "Lecturas". I anirem molt més enllà, esbrinant d'on venen, per a què serveixen... i perquè les encolades reben menys atencions per part dels restauradors? Quan hem de substituir-les i quan hem de restaurar-les? Els menys entesos us les mirareu amb uns altres ulls a partir d'ara, perquè, com les corbates, n'hi ha per a tots els gustos!
Restauració dels “Estralls de la guerra” de Goya
Hi ha feines... i feines; i quan el Sr. Goya pica a la porta, al taller li posem l'alfombra vermella: passi, passi! Primera edició, de 1863 (portada). La sèrie de gravats dels estralls de la guerra de Francisco Goya va arribar al taller tota sencera, amb els seus 80 aiguaforts, corresponents a la primeríssima edició
Restauració “a la carta” amb Richard Wolbers
Col·legues de penes i alegries, restauradors, heus ací perque estic tan emocionada amb el curs de Richard Wolbers sobre neteja, banys i eliminació de taques en paper de la UPV: Es tracta de fer de cada restauració una espècie de vestit a mida per al nostre objecte, amb una mínima intervenció. Ens parla de gels, dissolvents, tensioactius, pH i conductivitat. Ni en els meus deliris més alienats m'hauria imaginat que la química em resultaria tan pròxima, senzilla i útil. Moltes gràcies Richard, t'ho devem a tu.
El químic i el restaurador: una relació amor/odi
Una experiència catàrtica, així podríem descriure el què suposa per a un restaurador assistir a un curs de química. Hi anem amb un cert respecte, (per no dir basarda) i l'anhel de que ens descobreixin un reactiu miraculós que canviï la nostra vida. El pobre restaurador amb prou feines podrà tenir una discussió tu a tu amb un químic, ja sigui sobre les reaccions que s'esdevenen durant la restauració, o el mateix envelliment de l'obra; i no obstant cal que el qüestioni, que mantingui viu aquest diàleg. Però gràcies a Richard Wolbers, crec haver fet les paus amb la química de la restauració i els seus científics.
Dürer: De la vella Europa a Palm Beach
Cocodrils, palmeres, residències de luxe… [...]
Tinc fongs! (…o tinc fòxing?)
El fòxing són fongs... o no? Una de les majors preocupacions en arxius i biblioteques és la presència de fongs. I amb raó: es desenvolupen sense estridències, i quan els detectem hi pot haver hagut pèrdua irreversible d'informació. Abans de començar a estirar-nos dels cabells, cal identificar si els símptomes delaten efectivament la presència de fongs, o bé es tracta de fòxing.
Llibres de cor, i molt més, a la Biblioteca Nacional
De la mà de Luís Crespo i Arsenio Sánchez, restauradors a la Biblioteca Nacional, ens endinsem en el fascinant món del llibre: miniatures il·luminades, llibres de cor, manuscrits ... Recursos tecnològics punters, tradició mil·lenària, i sobretot la seva experiència i bon criteri, permeten la recuperació d'aquestes joies bibliogràfiques exposades ara a la Biblioteca Nacional.
Mínima intervenció en documents de la Serra i Balet
Aquesta documentació és un bon exemple dels tractaments estàndards, la famosa “mínima intervenció” a la que es sotmeten els documents poc danyats als que volem perllongar la seva vida: Desinfecció, extracció de clips i grapes, consolidació i encapsulat
TBO: De la ferralla a l’arxiu, un tresor salvat
¿Un tresor documental trobat entre [...]
Els “paperets ADLAN” i el tacte
De com ens "motivem" els restauradors, amb peces molt malmeses, o molt boniques... Servidora s'emociona amb els "paperets ADLAN" del Col·legi d'arquitectes de Catalunya, que ara fa uns anys van passar per les meves mans, i us convida a participar en la seva digitalització.
El valor de les coses
La reintegració és probablement el més controvertit d’una restauració, perque demana l’establiment d’un criteri per tractar l’absència, i això implica posicionar-se en aspectes gens banals: Quin és el valor o significat de l’objecte, quan únic és i quina és la seva funció (o la de la part afectada) i a partir d’aquí, i tenint en compte el seu estat de conservació, els restauradors mirem de trobar el criteri més adient a l’hora d’intervenir.
Restauració dels pergamins del fons Mas Oliveres
Els pergamins del fons Mas Oliveres (s.XII-XVII), de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental tenien llacunes de rosegadors, taques i com és habitual en aquest suport, arrugues. Cal advertir que la funda a mida amb Melinex (plàstic transparent amb característiques de llarga conservació), per bé que permet la circulació d'aire pel costat que queda obert i per la porositat de la cartolina del revers, només és recomanable per a ambients estables d'humitat relativa, ja que d'altra banda podria comportar problemes de condensació d'aigua.
Inundació al fons Buch de l’Arxiu Municipal del Districte de Gràcia
El fons Buch de l'Arxiu Municipal del Districte de Gràcia (Barcelona) va ser afectat per un vessament d'aigua (vegeu aquí notícia de BTV). Fou necessària una intervenció d'emergència per evitar que fongs i bactèries degradessin els papers, i també per impedir que s'enganxessin entre ells. La feina va consistir en dur a terme un assecat accelerat per fer que els papers retornessin als valors d'humitat relativa segurs abans que la degradació microbiològica tingués efectes perjudicials palpables.
