+34 937 548 880

+34 937 548 880

+34 937 548 880

Blog

tècniques

A continuació les entrades de blog relacionades amb tècniques:

No hi ha solució gordiana per al sofert restaurador

Guillotinar, o no guillotinar. És aquesta la qüestió? El restaurador de llibres brega amb consideracions ètiques de primer ordre: ja sigui per les demandes del seu client, o per torbar l'equilibri entre preservació i funcionalitat. A més esperem que el resultat sigui agradable: ni massa nou, ni massa tronat, preservant-ho tot... però suficientment resistent? Rarament es troba una solució salomònica que satisfaci tots els requisits. Suposo que el restaurador de llibres no és dels que tallaria el nus gordià, sinó més aviat s'entretindria a desfer-lo tot i sabent que li pot dur tota una vida de patiments!

L’encapsulat com a recurs (desesperat) de restauració

Arriben al taller unes peces per a exposició: pressió, temps limitat... i per acabar-ho d'adobar es tracta d'uns papers vegetals amb cintes adhesives i tintes solubles en quasi tot. Ja podrien ser obres de menys maldecap i més lluïment... En aquesta entrada us explico el què faig, quan crec no poder fer quasi res: Treure les cintes adhesives i no aconseguir aplanar la obra per tensió... :S L'últim recurs és muntar-la en un un sistema de presentació que garanteix una tensió uniforme durant l'exposició.

La clau perduda d’un llibre d’anys… i panys!

"San Cucufato, San Cucufato, con este pañuelo los huevos te ato, y hasta que la llave no aparezca ¡no te los desato!" Per a restaurar segons quin manuscrits, cal encomanar-se a com més sants millor, i aquest n'és un, que tancava a pany i forrellat els secrets més ben cobejats de la indústria constructora del segle XVIII a Barcelona. En aquesta entrada desentrellem misteris, obrim panys i restaurem l'estructura més aviat gòtica d'aquest manuscrit enquadernat en pell sencera, propietat de Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (CoAC).

Gels, microemulsions i nanotecnologia aplicats a la restauració de paper: darrers avenços

Ressenya i resum de les jornades i taller pràctic "Nanosistemes. Aplicació en l'eliminació de cintes adhesives en suport cel·lulòsic", que va tenir lloc a Madrid (6-8 de juny, 2018), en el marc del projecte europeu d'Investigació i Recerca NanoRestArt. Parlem de gels químics, gels físics, orgànics i hidrogels. També de microemulsions i de tota mena de cintes adhesives, que trobem massa sovint en obra gràfica i llibres, i que acostumen a ser un autèntic mal del cap pel que fa a la seva restauració.

Tècniques orientals per a la restauració dels esbossos de Sorolla

Els esbossos de Sorolla representen l'espontaneïtat, la genialitat i la fase creativa i estat pur. Llur restauració comparteix amb ells aquesta essencialitat, aquest caràcter del mínim necessari amb un efecte total. La restauració s'ha fet al més pur estil Sōkō, o sigui Japonès. O no tan pur, perquè enlloc de Karibari s'han fet servir unes taules de fusta. Hauràs de llegir aquesta entrada si vols saber com, i què són el washi, kakishibu, noribake i demés.

De capçades i de corbates

Les capçades d'un llibre són com la corbata d'un vestit: una frivolitat que permet destacar-se al qui la porta. Són com la cirereta de l'enquadernació i reflecteixen el gust i perícia del seu artífex. Passarem revista als seus estils i aspecte, com al "Lecturas". I anirem molt més enllà, esbrinant d'on venen, per a què serveixen... i perquè les encolades reben menys atencions per part dels restauradors? Quan hem de substituir-les i quan hem de restaurar-les? Els menys entesos us les mirareu amb uns altres ulls a partir d'ara, perquè, com les corbates, n'hi ha per a tots els gustos!

El restaurador que desplastifiqui una carta plastificada, bon desplastificador serà!

El manuscrit està plastificat... Qui el desplastificarà? El restaurador que el desplastifiqui, bon desplastificador (de paper) serà! Tenim una història personal, un manuscrit històric, una laminadora embogida i un desenllaç. Parlem de polímers sintètics, tipus de laminacions i d'encapsulats. Tot plegat amanit amb PFTE, TFA, HFIP, PE, DMSO, PET... pim, patapam i PUM!... Un còctel explosiu, però irresistible.

La diplomàtica tinta neutra

Què és la tinta neutra? Una tinta de pH=7? Una tinta transparent? Amb la diplomàtica tinta neutra, enceto una sèrie d'entrades que miraran d'explicar l'eterna pregunta: "Què passa quan falta un tros? La controvèrsia està assegurada fem el què fem (fins i tot quan no fem res), i els restauradors tenim garantit que la decisió no agradarà a tothom, doncs els criteris són canviants i subjectius.

Nova metodologia de restauració per retornar la flexibilitat al paper vegetal

Nova metodologia per retornar la flexibilitat perduda a papers vegetals impregnat amb fragilitat severa. Els papers vegetals -tan utilitzats en dibuixos tècnics- tenen en comú que són transparents, però hi ha diferències significatives en el seu procés d'elaboració. Les seves propietats i comportament, seran doncs molt diversos. En el paper impregnat s'aplicava un oli o vernís per fer-lo transparent. Explicació la restauració de diversos dibuixos en els que el vernís fou retirat per a substituir-lo posteriorment, i de com això permet que el paper es pugui manipular de forma segura sense perdre per això les propietats visuals que el caracteritzen.

Maleïts “celos”!

Quins són els perjudicis del celo? Es pot alliberar el patrimoni documental d'aquestes tires greixoses? Explicació dels mecanismes de degradació d'aquesta històrica cinta "reparadora" que trobem en documents de tota mena, i de les possibilitats de restauració en cada cas.

Restauració d’un cartell escolar del període de la guerra civil

Aquest mapa de Catalunya representa els típics cartells escolars: amb els seus llistons per penjar i enrotllar, i entelat pel revers. Els vernissaven amb goma laca per protegir-los de l'abrasió i fer-los més impermeables. Estava fet sobre dos papers impresos, encolats per una franja horitzontal central. És de 1936, tot just esclatava la guerra civil espanyola. Infinitat de microfissures erosionaven la superfície originalment llisa del paper imprès. La imatge de dalt, a llum rasant, mostra com l'eliminació del vernís original ha permès hidratar de nou el paper, retornant-li l'elasticitat.

Allò que el vent s’endugué

No m'agrada molt tenir llibres sobre la guerra, però he de reconèixer que aquest és especialment bonic. Que l'enquadernació sigui en vellut em va semblar tot un repte de cara a la seva restauració, que per la restano ha tingut majors complicacions. Exposo la restauració d'aquest llibre pels maldecaps que m'ha donat quant a la resolució de les parts perdudes, les incrustacions en fusta. El laboriós treball de talla i el fet que la pèrdua fos considerable, sumat a que mancava un original del que copiar en bona part de les peces absents (els quatre escuts de les cantonades eren diferents) complicava bastant l'assumpte.

Inundació al fons Buch de l’Arxiu Municipal del Districte de Gràcia

El fons Buch de l'Arxiu Municipal del Districte de Gràcia (Barcelona) va ser afectat per un vessament d'aigua (vegeu aquí notícia de BTV). Fou necessària una intervenció d'emergència per evitar que fongs i bactèries degradessin els papers, i també per impedir que s'enganxessin entre ells. La feina va consistir en dur a terme un assecat accelerat per fer que els papers retornessin als valors d'humitat relativa segurs abans que la degradació microbiològica tingués efectes perjudicials palpables.

Categories

Anar a dalt de tot