Restauració d’àlbum romàntic

  • Beneficiari: Ajuntament de Barcelona (Museu d’Història de Barcelona, MUHBA).
  • Objecte: Àlbum romàntic (referència MHCB 42054 del Museu), del 3r/4rt del s.XIX. Conté dibuixos, pintures (entre els quals dos atribuïts a Fortuny, un de Pérez Villaamil, un Gustave Doré, etc.), poesies (Rubió i Ors, Zamacois, Victor Balaguer, etc.) i partitures dedicats a la propietària del llibre (“Recuerdo á la señorita Dª Carmen Buxeres“). Mesura 30 x 23 x 6,5 cm.
  • Danys: Trencament de la coberta anterior per excés de volum afegit dins el llibre i altres desperfectes en l’enquadernació (capçades, pell rebregada, etc.).
  • Tractament de restauració: Reparació dels danys estructurals (coberta solta) i tractament dels desperfectes (restauració de capçades, tractament de la pell, reforç d’estrips en l’interior…).
  • Restauradors: Rita Udina.
  • Altres:  Si vols conèixer amb detall com s’ha restaurat la capçada de l’àlbum, fes clic a l’ENTRADA.

Sovint degradacions aparentment petites (l’esquinçat del queix de la coberta, per exemple) amaguen danys seriosos que tenen a veure amb l’estructura del llibre, i per tant no n’hi ha prou de “tapar” el forat perquè no es vegi, ja que això no soluciona el problema: que l’enquadernació pateix una tensió excessiva.
En aquest cas, l’àlbum era tan curull d’afegits que no podia tancar-se, ocasionant el trencament de la coberta de davant, incloent els nervis del relligat, que són l’esquelet vertebrador (vegeu última foto, part superior).

Per això hem afegit un reforç a l’interior del llom (una tarlatana), cosida al conjunt dels fulls (segona imatge en la foto següent) i que es prolonga a l’interior de les cobertes, a mode de nervis. La primera imatge és el llom del llibre, per dins, abans de fer-hi cap tractament: un relligat “a la grega”, on els nervis es serren dins el llibre i es cobreixen de cola. Això permet fer lloms llisos (que per fora no tenen bonys, ni nervis) en detriment de la flexibilitat de l’estructura.
Un cop consolidada l’estructura, ara sí, “tapem forats”, recobrint el queix danyat amb paper japó (tercera foto de la imatge de dalt) per a retocar-lo després amb aquarel·les (darrera de dalt).
I durant tot aquesta operació quirúrgica no ens oblidem de les capçades, que de tant brutes i trencades feien més pena que goig.

Traiem les capçades, les rentem, substutuim l’ànima de cartró envellit, els fem un lífting, i au, a triomfar!

El llibre restaurat no té un aspecte gaire diferent, i aquest és el nostre orgull, que la restauració no es vegi, però que tingui efectes beneficiosos en la manipulació i legibilitat de l’obra (ja que ara les capçades s’aprecien, podent identificar-ne els materials i aspecte original).

 

Clients