Restauració de plànols en paper vegetal i paper ceba amb celos
- Beneficiari: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (CoAC).
- Obres: Plànols en paper vegetal i paper ceba.
- Data: Mitjans s. XX.
- Danys: Cintes adhesives (celo), plecs al paper, estrips, llacunes, taques de celo.
- Tractament de restauració: Tractament de taques de cintes autoadhesives greixoses, consolidació, aplanat.
- Altres enllaços:
Aquesta ha estat una restauració prou complexa com per merèixer que li dediqui una entrada completa, Aquest document s’autodestruirà en 30 segons!
O potser vols saber més sobre els Mecanismes de degradació de les cintes adhesives.
I encara un tercer: El paper ceba: Història, usos, composició i restauració.
Desplaça la línia blanca per a contrastar l’abans i el després de la restauració:
Plànol a tinta en paper vegetal (canòdrom de la Meridiana, de Bonet Castellana)
Dibuix manuscrit a tinta sobre paper vegetal abans (dalt) i després (a sota) de la restauració. La cinta plàstica del celo s’ha retirat i s’ha tornat a posar de nou, substituint l’adhesiu greixós per un altre d’acrílic aplicat per re-humectació.
Detall de dibuix manuscrit a tinta sobre paper vegetal. Plànol de l’arquitecte Bonet Castellana, del Canòdrom de la Meridiana (Barcelona) construït als anys 60.
Abans de la restauració (dalt) la cinta adhesiva s’ha desplaçat, i amb ella el delineat, que no coincideix. En aquest paper la porqueria ja hi era abans de posar l’adhesiu, que no ens enganyin! Ja acostuma a anar lligat que el que posa celo no és especialment curós. Fixeu-vos com ha lliscat la tira autoadhesiva quan el greix s’ha estovat. I també perquè el plàstic, amb el temps, s’ha encongit. Atenció, perquè el dibuix està sobre l’adhesiu, i per tant el celo forma part de la obra. Després de restaurar el celo (dreta), s’ha reemplaçat l’adhesiu, però no la tira plàstica.
Detall macro de dibuix manuscrit a tinta sobre paper vegetal. Plànol de l’arquitecte Bonet Castellana, del Canòdrom de la Meridiana (Barcelona) construït als anys 60.
Plànol a llapis en paper ceba (Escoles Pies, de Barba Corsini)
Plànol en paper ceba abans (esquerra) i després (dreta) de restaurar, amb cintes adhesives que han tacat el paper per oxidació de l’adhesiu gras.
Plànol de les Escoles Pies, en paper ceba delineat a llapis de grafit, de l’arquitecte Barba Corsini. És dels anys 60.
Si traiem el celo… també traiem el dibuix que hi ha a sobre!!! Què fer quan el dibuix està sobre la cinta adhesiva. Plànol en paper ceba abans de restaurar, amb cintes adhesives que han tacat el paper per oxidació de l’adhesiu gras.
Plànol de les Escoles Pies, en paper ceba delineat a llapis de grafit, de l’arquitecte Barba Corsini.
Detall dels celos del plànol abans (esquerra) i després (dreta) de restaurar. El celo també s’ha restaurat, sense adhesiu gras però mateixa cinta plàstica.
Plànol de les Escoles Pies, en paper ceba delineat a llapis de grafit, de l’arquitecte Barba Corsini. És dels anys 60.
Obre les imatges individualment per a llegir la llegenda:
Clients
Tipus de projectes
Restauració de plànols en paper vegetal i paper ceba amb celos
- Beneficiari: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (CoAC).
- Obres: Plànols en paper vegetal i paper ceba.
- Data: Mitjans s. XX.
- Danys: Cintes adhesives (celo), plecs al paper, estrips, llacunes, taques de celo.
- Tractament de restauració: Tractament de taques de cintes autoadhesives greixoses, consolidació, aplanat.
- Altres enllaços:
Aquesta ha estat una restauració prou complexa com per merèixer que li dediqui una entrada completa, Aquest document s’autodestruirà en 30 segons!
O potser vols saber més sobre els Mecanismes de degradació de les cintes adhesives.
I encara un tercer: El paper ceba: Història, usos, composició i restauració.
Desplaça la línia blanca per a contrastar l’abans i el després de la restauració:
Plànol a tinta en paper vegetal (canòdrom de la Meridiana, de Bonet Castellana)
Dibuix manuscrit a tinta sobre paper vegetal abans (dalt) i després (a sota) de la restauració. La cinta plàstica del celo s’ha retirat i s’ha tornat a posar de nou, substituint l’adhesiu greixós per un altre d’acrílic aplicat per re-humectació.
Detall de dibuix manuscrit a tinta sobre paper vegetal. Plànol de l’arquitecte Bonet Castellana, del Canòdrom de la Meridiana (Barcelona) construït als anys 60.
Abans de la restauració (dalt) la cinta adhesiva s’ha desplaçat, i amb ella el delineat, que no coincideix. En aquest paper la porqueria ja hi era abans de posar l’adhesiu, que no ens enganyin! Ja acostuma a anar lligat que el que posa celo no és especialment curós. Fixeu-vos com ha lliscat la tira autoadhesiva quan el greix s’ha estovat. I també perquè el plàstic, amb el temps, s’ha encongit. Atenció, perquè el dibuix està sobre l’adhesiu, i per tant el celo forma part de la obra. Després de restaurar el celo (dreta), s’ha reemplaçat l’adhesiu, però no la tira plàstica.
Detall macro de dibuix manuscrit a tinta sobre paper vegetal. Plànol de l’arquitecte Bonet Castellana, del Canòdrom de la Meridiana (Barcelona) construït als anys 60.
Plànol a llapis en paper ceba (Escoles Pies, de Barba Corsini)
Plànol en paper ceba abans (esquerra) i després (dreta) de restaurar, amb cintes adhesives que han tacat el paper per oxidació de l’adhesiu gras.
Plànol de les Escoles Pies, en paper ceba delineat a llapis de grafit, de l’arquitecte Barba Corsini. És dels anys 60.
Si traiem el celo… també traiem el dibuix que hi ha a sobre!!! Què fer quan el dibuix està sobre la cinta adhesiva. Plànol en paper ceba abans de restaurar, amb cintes adhesives que han tacat el paper per oxidació de l’adhesiu gras.
Plànol de les Escoles Pies, en paper ceba delineat a llapis de grafit, de l’arquitecte Barba Corsini.
Detall dels celos del plànol abans (esquerra) i després (dreta) de restaurar. El celo també s’ha restaurat, sense adhesiu gras però mateixa cinta plàstica.
Plànol de les Escoles Pies, en paper ceba delineat a llapis de grafit, de l’arquitecte Barba Corsini. És dels anys 60.
Obre les imatges individualment per a llegir la llegenda: